Joves
Deia Joan Fuster que “la joventut és una cosa de la qual cal usar i abusar: no som joves dues vegades”. Fixeu-vos que l’assagista de Sueca en cap moment diu que som els adults –quina putada deixar de ser jove– els que hem d’esprémer el jovent –això és més que evident–, sinó que són elles i ells qui han d’abusar de la seua pròpia condició, d’eixa força desmesurada de la natura que suposa la joventut.
No hi ha cap mena de dubte. Malgrat que hi ha adults que generalitzen dient –i ho fan tranquil·lament asseguts al sofà de casa– que els joves són inactius i passius, i que no tenen interès absolutament per res, aquestes setmanes ens han donat una lliçó de cal déu. Ho hem vist a la televisió i als mitjans escrits, però, sobretot, a les xarxes socials i als carrers dels pobles valencians que han patit l’efecte devastador d’allò que ara anomenen ‘dana’, on moltes famílies, a banda d’haver perdut les persones que estimaven –no hi ha paraules per definir aquest fet–, han vist com desapareixia davant seu tot allò que havien aconseguit al llarg de la vida. Moltes no han pogut salvar del fang i de l’aigua ni una fotografia.
Els joves han estat al capdavant dels moviments feministes i de defensa del medi ambient i han fet època aquesta vegada implicant-se com a voluntaris prou i massa per fer front a les demolidores conseqüències de la ‘dana’
Els que ens hem desplaçat a pobles com Aldaia, Algemesí o Guadassuar aquests caps de setmana amb motiu d’aportar allò que estava a l’abast de la nostra mà, ho hem vist in situ. Colles d’amigues i d’amics, d’estudiants universitaris i d’instituts, han treballat de dia en dia fins a l’extenuació traient al carrer els mobles fets malbé de les cases, buidant d’aigua bruta els garatges, enretirant fang dels carrers, netejant escoles i residències de majors o repartint aliments a domicili. Tota una lliçó que cal reconèixer i aplaudir. El seu treball, esforç i aportació és inqüestionable.
A més, ho han fet sense perdre eixe esperit crític que tan necessari és hui en dia, fent servir les xarxes socials amb motiu de denunciar allò que no estava fent-se bé, criticant les teories conspiranoiques, els bulls i la demagògia, exigint responsabilitats als governants que no van prendre les decisions necessàries quan corresponia, reclamant millores i mesures de suport per a les zones afectades, organitzant-se i coordinant-se en grups fent servir distintes aplicacions mòbils i aixecant cartells amb reivindicacions clares i directes a les manifestacions i concentracions. I, amb gran diferència d’allò que sempre pensen molts, ho han fet sense demanar res a canvi.
Els joves –que els darrers anys van d’haver fet front a la crisi derivada de la Covid que va posar fre a una de les etapes més crucials en el desenvolupament d’una persona com és l’adolescència i que han de fer front dia a dia a un futur incert des d’una perspectiva econòmica– no deixen de donar colps d’efecte. Ho han fet els darrers anys posicionant-se al capdavant dels moviments feministes i de defensa del medi ambient i han fet època aquesta vegada implicant-se com a voluntaris prou i massa per fer front a les demolidores conseqüències de la gestió de la crisi derivada de la ‘dana’. Davant la devastació, els joves ens han oferit una esperança.
No ho dubteu mai, estem en bones mans.