Josele González: “Li pose un notable a l’equip”

Pocs secrets del que ha sigut la temporada per al Deportivo s’escapen a Josele González des de la seua condició d’armador d’aquest projecte, ser la persona amb fil directe amb l’entrenador Vicente Parras i l’intermediari entre la plantilla i els rectors del club, a més de tècnic del Juvenil A, que ha sigut l’equip pont amb la primera plantilla en cas d’emergències. Un multiusos marca de la casa,  gestió de la qual s’ha vist reforçada tant amb el succeït en el terreny de joc com després en els despatxos amb la seua renovació com a director esportiu.

–Si hagueres de posar nota a la temporada de l’equip, quin seria en la teua opinió?
–“Li pose sense dubtar un notable. Hauria sigut d’excel·lent si arriba a classificar-se per al play-off d’ascens a Segona. Han hagut molts bons moments per al record. Va costar començar per aquelles primeres setmanes on l’equip va haver de jugar molts partits seguits pel covid. Després va vindre la Copa, amb partits dimecres i diumenge. El desgast va ser enorme. En aqueix moment ens va vindre bé, l’equip va respondre de manera sensacional, però vulgues o no l’esforç es va acabar pagant a la llarga. L’equip va arribar un moment que estava extenuat i amb les forces molt justes. En la segona fase ens va faltar la frescor de cames i cap que vam tindre entre desembre i febrer”.

–La lligueta va traure al descobert algunes costures que amb l’esplendor física es va aconseguir dissimular?
–“No és que estiguérem malament, l’equip va competir i va jugar de tu a tu enfront de clubs de molt de potencial econòmic com Barça B, Nàstic i Andorra, tres clubs que són dels millor de la categoria i que ens tripliquen i fins i tot ens quatripliquen en pressupost. Excepte el partit del Johan Cruyff Stadium, on l’equip no va estar bé i va meréixer perdre, en les altres cinc trobades vam estar en la baralla i xicotets detalls ens van separar de guanyar”.

–El millor, l’aprenentatge aconseguit?
–“Sens dubte, ens ha vingut bé sap on estem i què necessitem. Ha sigut una excel·lent aproximació al que ens trobarem la pròxima temporada amb la nova Primera Divisió RFEF. El nivell que veurem serà molt semblant al que ens hem trobat en la segona fase”.

–S’ha parlat molt de la falta de gol?
–“No és una qüestió sol de l’Alcoyano, la majoria d’equips han mancat d’aqueixa figura en les seues plantilles. Només cal mirar la taula de golejadors de tots els grups. Excepte xicotetes excepcions, veiem que el que més abunden són jugadors amb 6, 7 o 8 gols, que també són minoria. Estem parlant que els grans davanters de la categoria han acabat amb menys de deu gols, fins i tot alguns amb 2 o 3. Davant aqueixa manca han de ser altres línies de l’equip, com el centre del camp o la defensa, els qui aporten gols. Aqueix suport ens ha faltat en alguns moments de la temporada i és una de les coses que volem millorar”.

–En qualsevol cas, el compromís de la plantilla ha sigut de 10
–“Totalment d’acord. No se li pot posar cap però, tot el contrari. Alguns fins i tot han rendit per damunt del que van fer en Tercera Divisió. Han demostrat una professionalitat fora de tot dubte en una temporada que no ha sigut fàcil. La força d’aquest equip ha estat en un vestuari unit i això parla de la labor realitzada pels capitans. Ens ho han posat fàcil a la gent del club, un altre vestuari possiblement hauria dificultat molt les coses perquè ha sigut una temporada molt complicada en bastants aspectes més enllà de l’esportiu”.

–Quin tant per cent de culpa de la gran temporada de l’equip ha tingut Vicente Parras?
–“Molt alta. Només m’agradaria dir que tant de bo estiga molts anys amb nosaltres. Ha sabut identificar-se amb la filosofia del club des del primer dia. Sap el que vol el públic del Collao i el transmet diàriament en cada entrenament”.

–La Copa ara queda lluny, però el llegat que va deixar quedarà per molt de temps en la memòria de l’aficionat
–“Totalment d’acord, han passat quasi quatre mesos i encara es continua parlant del que va succeir contra el Madrid. Dins de deu anys es continuarà comentant el que va ocórrer aquella nit, com succeeix amb l’històric Alcorconazo. Aquella eliminatòria ens va posar una altra vegada en l’aparador del futbol després de sis o set temporades en penombra”.

–Quins són els passos a seguir en la planificació de la nova plantilla? Hauran molts canvis en l’equip?
–“No sé si hi haurà 10, 12 o 14 cares noves, però la idea és fer una profunda renovació en la plantilla. Tenim que el mercat de fitxatges s’ha disparat. Hi havia unes perspectives que no es compliran, per la qual cosa esperem que el mercat es calme. Hi haurà set o huit equips que poden pagar aqueixes quantitats. Per a un club com el nostre és inviable pagar aqueixos salaris que s’estan demanant actualment. Si algú ve serà perquè vol jugar en l’Alcoià per damunt de l’econòmic. Volem a futbolistes amb fam, implicats i professionals. Ací trobaran l’aparador ideal. Ara mateix està sent complicat planificar. No sabem ni el grup en el qual estarem, perquè no és el mateix jugar contra rivals del nord que del sud o que ens quedem una altra vegada amb els catalans. Tampoc quantes fitxes professionals hauran en la plantilla, ni quants sub’23. Tot es troba ara mateix en l’aire, hi ha molts dubtes sobre com serà la nova categoria. Nosaltres hem començat a moure’ns i la nostra intenció és avançar tot el que ens siga possible”.