Josele González: “La gent torna a sentir-se orgullosa del Alcoyano”

Estan sent unes setmanes atípiques, per a alguns difícil d’assimilar tanta calma després del frenètic inici de 2021, una aturada que arriba darrere l’altre ‘subidón’, l’enèsim en poc temps. Una treva que del Deportivo vol aprofitar per a rearmar-se abans d’aqueixa batalla final que ha de portar-li fins a la Segona B Pro, la qual cosa seria el segon ascens consecutiu. Dies per a la reflexió, no sols de l’ocorregut, també del que vindrà amb Josele González, qui no dubta a encunyar termes com “aquest equip no té sostre” o “la Copa ha suposat el renàixer de la marca Alcoyano i que la ciutat d’Alcoi torne a sentir-se orgullosa del seu equip de futbol”.

–Si alguna cosa no té el futbol és memòria, viu al dia i li agrada poc tirar la vista arrere, com si tinguera vergonya del passat, però aquest bon moment del Deportivo s’assaboreix molt millor sabent d’on es ve i fins a on pot arribar. no és així?
–“Totalment d’acord. Si algú ens diu allà pel mes de setembre com estàvem tant institucionalment com esportivament hauria dit que estava boig afirmat que l’equip seria segon en la Lliga, en la Copa eliminaria a tot un Madrid amb totes les seues figures i institucionalment la situació estaria més tranquil·la i ordenada, amb un Consell d’Administració prenent el control del club i un president treballant com un més de nosaltres. Comencem la temporada amb la il·lusió de lluitar per la permanència, aqueix era el repte principal, existia la possibilitat de barallar per la Pro però érem conscients de les nostres limitacions enfront de clubs l’únic objectiu dels quals era aqueix. Aquesta clar que hem superat les expectatives inicials i una vegada que som ací, no volem desaprofitar l’oportunitat que se’ns ha brindat, entre altres coses perquè aquest equip ha demostrat que no té sostre”.

–Tampoc l’arrancada de temporada va ser per a tirar coets i feia presagiar el que després va vindre?
–“Vam tindre un calendari que tampoc va acompanyar. Ens va tocar enfrontar-nos a Hèrcules i Eivissa, els dos grans de la competició, damunt com a locals. Després vam tindre el problema dels positius per Covid. Va caldre jugar cinc partits en dues setmanes. Superades les dificultats del primer mes i mig de competició, el Alcoyano va tirar cap amunt, principalment perquè va actuar com a equip, que és la paraula que millor li defineix. El 0-1 a casa de la Peña Deportiva va ser un punt d’inflexió. Feia poc que havia perdut 3-0 a Vila-real, no acabava d’agafar-li el ritme a la competició i la primera victòria de la temporada com a visitant va servir per a canviar la mentalitat de l’equip. Aquell partit es va afrontar amb moltes baixes i era l’illa, que sempre és difícil jugar allí. A la següent jornada es va guanyar al Atzeneta i va vindre la remuntada a casa del València Mestalla. Després va vindre el ‘subidón’ de la Copa. Molts van pensar que ens acabaria passant factura i va ser una energia extra”.

–I això que va haver-hi alguna crítica per la confecció de la plantilla i la concessió de determinades baixes?
–“Quan hi ha un ascens el normal és mantindre el 80 per cent com a mínim de la plantilla. Nosaltres vam voler arriscar i es va quedar la meitat, un 40 per cent. Considerem que per a Tercera era una plantilla molt competitiva però per a Segona B vam creure que necessitàvem una mica més, que calia apostar. Va haver-hi algunes baixes en les quals em vaig sentir fatal però tinc un càrrec i en aquell moment calia fer el que pensàvem era millor per al Alcoyano. Va eixir bé encara que va poder eixir malament. En alguns casos potser t’esperaves més i en uns altres han superat les expectatives. Si tot això ho poses en una balança, només puc dir que estem molt contents del rendiment de la plantilla. Un altre encert ha sigut l’elecció dels sub’23. És molt important per a la competitivitat d’una plantilla que no siguen figures decoratives i que almenys dues o tres se situen en dinàmica de titularitat. En el cas de Mourad i José Solbes eren primeres opcions per a nosaltres. Sabíem el que ens podien donar i són futbolistes que si volen poden arribar a jugar en categories superiors. Tenim a Jorge Moltó, que sempre que ix compleix, i ara comença a destacar Antón, que aprofita cada minut que juga al màxim. L’únic que li està costant entrar és Satoca”.

–I arribem a l’exposició mediàtica de la Copa. Difícil d’oblidar?
–“L’impacte va ser brutal. L’únic però va anar que l’afició no va poder gaudir de l’equip en el camp. El viscut aqueixes setmanes han suposat el renàixer del Alcoyano com a marca i com a club, no sols a nivell nacional, m’atreviria a dir que també a nivell local. La gent d’Alcoi ha tornat a sentir-se orgullosa de l’equip. Feia anys que això no ocorria. La ciutat d’Alcoi ha sigut notícia a nivell nacional per una cosa positiva”.

RUÏNA ECONÒMICA
–En altres circumstàncies el club hauria salvat la temporada amb els ingressos de la Copa. Sense públic en les graderies s’estima que el Alcoyano va deixar de recaptar prop de 400.000 euros. D’aquesta manera va haver de conformar-se amb els diners de la Federació per participar i eliminatòria superada. En qualsevol cas, un important alleujament per a una economia a la vora del col·lapse. Ha sigut un bon salvavides la Copa?
–“Tot suma i més quan el club estava en una situació tan crítica. Qui ha salvat l’entitat de la fallida no és la Copa sinó les persones del Consell d’Administració amb les seues aportacions. Ells han sigut els que veritablement han evitat que el Alcoyano tinguera els dies comptats. Sense aqueixos diners l’entitat estava abocada a l’entrada de capital estranger o la desaparició. La situació començava a ser límit. La possibilitat que el Alcoyano no haguera acabat la temporada penjava sobre un fil. La ruïna econòmica era una realitat. Amb l’aportació d’aquestes persones s’ha aconseguit parar aqueixa desaparició que planejava i que el club haja eixit a flotació”.

–L’ascens a la Pro pot ser la taula de salvació definitiva?
–“No sé si definitiva però almenys obri la possibilitat al fet que el club siga viable, sempre que es facen les coses amb sentit comú i que les despeses no es multipliquen respecte als ingressos. Sabem d’on venim i crec que la lliçó està apresa. En aqueix sentit, els actuals responsables són conscients que no poden cometre els errors del passat, en cas contrari ja saben el que pot succeir. Ho tenen clar i és una tranquil·litat. Fa res es convertia en una muntanya insalvable qualsevol xicotet problema que ara té l’aire de solució. S’albira una viabilitat, alguna cosa que no succeïa fins fa poc”.

–Tornant a l’esportiu, el Alcoyano ve de salvar un ‘match ball’ en el temps de descompte amb el gol de penal enfront de La Nucia, trencant així una ratxa de dues derrotes consecutives. Com veus aquestes tres últimes jornades?
–“Si haguera d’utilitzar una expressió que servisca per a definir aquest final de la primera fase, diria que seran tres jornades a cara de gos. Comente això perquè tots es juguen alguna cosa, des del primer fins a l’últim en comptar els punts per a la segona fase. No sé qui va ser el visionari, però ha sigut un encert brutal plantejar una competició així. Tots necessiten puntuar, per la qual cosa ningú ix a especular. Si fora per mi, mantindria aquest sistema per molt de temps. Ha sigut un encert total”.

–Els tres primers dels dos subgrups ascendeixen a la Pro però a més tenen la possibilitat d’optar a un play-off amb els 16 millors de la segona fase en seu única i a partit únic amb quatre places d’ascens a Segona en joc. Quins són els teus càlculs per a aquesta primera fase i assegurar-se com a mínim plaça en la nova Pro?
–“Sempre que els resultats siguen normals, pense que sumant 4 dels 9 punts en joc estaríem classificats, però cal pensar que quants més punts aconseguim molt millor pel que puga vindre després. Si tot transcorre amb normalitat, el primer cap de setmana d’abril començaria la segona fase amb sis partits. Si l’equip aconseguira la classificació, el play-off començaria al maig i en cas que no fóra així, la temporada hauria acabat per al Alcoyano. Seria genial que per a la segona fase poguera haver-hi aficionats en les graderies. La nostra sorpresa ha sigut veure que en Atzeneta hi havia 150 seguidors en el seu últim partit a casa. Hem preguntat a la Federació i ens ha dit que és una qüestió del seu Ajuntament que permeta l’entrada d’aficionats”.

RENOVAR A VICENTE PARRAS
–Tancat el mercat d’hivern, el futur a curt termini se centra amb començar a pensar en la pròxima temporada. Una planificació passar per pensar en les renovacions i el primer nom que hi haurà sobre la taula serà el de Vicente Parras, a qui no li faltaran ‘núvies’ per a canviar d’aires.
–“Ara mateix no sé com és el pensament dels responsables del club que abans d’abordar el tema esportiu buscaran tindre lligada la qüestió econòmica, que actualment és prioritària per al club. Una vegada que passen aquestes tres jornades, si hem aconseguit la classificació per a la Pro, alguna cosa que estic convençut que aconseguirem, vull asseure’m amb els responsables del club per a parlar de la planificació de la pròxima temporada. El primer saber és els diners que hi haurà per a plantilla. El següent pas serà asseure’s amb Vicente Parras. La meua intenció és que seguisca. Ara mateix no sé com és la seua opinió. M’agradaria que després d’haver començat aquest projecte amb nosaltres, si més no ací i poguera gaudir del debut de l’equip en Pro, una nova categoria i una competició que es presenta molt atractiva. Crec que sobren les paraules sobre la labor realitzada des que està en el Alcoyano. Després serà el moment de parlar amb els jugadors. Considere que hi ha molts que són vàlids per a seguir amb nosaltres. Caldrà veure després el plantejament dels futbolistes. Enguany en Segona B hi ha 102 equips, un ventall que la pròxima temporada es reduirà a només 40, que serà el numere de clubs que estaran en la nova Pro. Es veurà qui està veritablement interessat jugar en ella o buscarà altres interessos i no li importarà baixar de categoria. El que no canviaran són els valors que ens han portat fins ací, almenys mentre jo seguisca en el club. Ara no podem tornar a temps recents cometent els mateixos errors. Compartisc totalment la frase de Gonzalo Olcina de signar homes i no noms”.