José Juan, l’‘avi’ de la Copa

El Alcoyano sempre ha sigut un club amb gran tradició en bons porters. Noms llegendaris com Pancho o Quiles van marcar una època, igual que són molt recordats Parreño o el canterà Eduardo, amb l’equip en Segona B trobem a Conca i Maestro, que està en el Top ten de jugadors que més vegades van vestir la samarreta blanc-i-blava al llarg de la seua història, i més recentment tenim a Marc Martínez, meta titular al Cartagena de Segona Divisió, i Miguel Bañuz, ara a l’Andorra.

En l’estiu de 2019, el club anunciava el fitxatge de José Juan, una incorporació que va il·lusionar perquè era un porter que venia de jugar a l’Elx de Segona Divisió, però que va despertar un cert recel pels seus 39 anys. Temporada i mitja després, després de complir 41 anys el passat 31 de desembre, el gallec és un més que digne successor d’aqueixa estirp de grans porteres que han defensat la porteria del Deportivo.

El gran moment actual dels blanc-i-blaus, el millor des que va aterrar Vicente Parras en la banqueta de l’equip, té molts amos, començant pel propi tècnic il·licità i el seu cos tècnic, però José Juan s’ha guanyat un lloc preferencial amb les seues parades que han servit per a sumar punts. “El principal i quasi únic secret”, confessa el gallec establit a Elx, “és el treball diari. Sense ell, sense la labor que està realitzant el cos tècnic, fent que siguem una pinya i creguem en el que estem fent, seria impossible haver arribat fins ací”.

El punt d’inflexió va vindre arran de la inflada derrota a casa del Vila-real B. Aquell dia es va tocar fons, però l’equip va continuar confiant en una idea de joc i des de llavors no ha parat de créixer, sent set els partits que acumula sense perdre, incloent-hi aquesta ratxa les eliminatòries coperes enfront de Laredo i Osca. “Ens va costar arrancar, érem molts nous i es va notar bastant. Damunt va estar l’ajornament del partit de l’Hèrcules, vam estar confinats deu dies, quan vam tornar ens va costar agafar el ritme. El treball físic i psicològic que ha fet el míster amb nosaltres ha sigut espectacular. Estem en un molt bon moment, però ara venen partits complicats”, confessa.

El tercer lloc actual quan no fa res l’equip mirava amb preocupació la part baixa de la taula parla de la fortalesa mental de l’equip. “L’única cosa que mirem és el següent partit i el pròxim és contra l’Hèrcules en el Ric Pérez. Si som capaços de guanyar, tindríem el ‘goal average’ a favor nostre després que ells empataren a zero en el Collao. Seria un pas de gegant, però no podem ara pensar en contes de la lletera. La nostra mentalitat és anar partit a partit, més enllà seria confondre’ns”.

És impossible no referir-se a la seua edat, alguna cosa que d’altra banda ja està acostumat. “M’ho recorden molt, però no faig massa cas. Estic molt content de com m’estan eixint les coses i per a mi és un orgull poder continuar ajudant. Hem fet un bon equip de treball entre Satoca, Gabri, l’entrenador de porters, i jo. L’any passat era potser més difícil, perquè t’arribaven una o dues vegades en tot el partit i havies de mantenir tot el temps la concentració. Aquesta temporada arriben més, també el nivell ha pujat i es nota que aquestes en una categoria superior”.

José Juan assegura que no es marca una edat per a retirar-se, només pensa que encara li queda corda per a estona i el que intenta és gaudir de l’actual moment. “No em pose l’objectiu de seguir fins als 44 o 45 anys en actiu. Queda molt temps i per a un o dos anys crec que em queda entenimentada, després ja es veurà. Personalment em trobe molt bé. Tracte de cuidar-me molt, aspectes com l’alimentació intente que si un any pese 80 kg, al següent tracte de baixar a 79. És una manera de mantindre’m àgil i bé físicament. Una altra qüestió important per a mi, és gaudir del que fas. Intent cada any ser millor i tractar d’aprendre. La de porter és una posició que constantment està evolucionant”.

Arriba el moment d’aparcar la lliga per a parlar de la Copa i d’aqueix aparellament amb el Reial Madrid. “Ha sigut una benedicció per a tots, no sols per a l’equip, també per al club i els aficionats. La llàstima és que no puguen gaudir d’un partit així. S’hauria posat el Collao a rebentar. La ciutat està vivint un moment complicat i per a nosaltres suposa molt que puguen sonreir amb les nostres victòries. Ara el més important és la salut, que tots estiguem bé, encara que per a nosaltres donar una alegria a l’afició suposa molt”.

José Juan va estar en la banqueta les dues vegades que el seu equip es va enfrontar al Reial Madrid. Quan estava en el Celta va ser anomenat del filial perquè s’havia lesionat Pinte i va ser suplent del meta argentí Cavallero.

Després a Granada, Roberto va ser el porter titular i ell li va tocar esperar. “Sabem que estarà difícil, però no impossible. A un partit s’igualen molt les forces i si nosaltres tenim el dia com va succeir davant l’Osca, perquè no somiar?. L’Alcorcó, que era com nosaltres un equip de Segona B, els va fer quatre i no podem descartar res, encara que després d’allò prenen moltes precaucions perquè no els tornada a ocórrer”.