Jorge Molina cerca banqueta

Per a Jorge Molina estan sent setmanes diferents, en els quals la família, la cura dels seus tres fills, ocupen el major temps dels dies i el futbol ha quedat en un segon pla. Fa uns dies va reprendre la vida pública reapareixent en els prolegòmens del partit Betis-Getafe, els dos clubs que més li recorden i on va forjar gran part de la seua llegenda com un dels futbolistes més longeus de la lliga espanyola.

Un Benito Villamarín lloc en peus es va rendir a l’alcoià quan va saltar a la gespa. En el quadre que li va fer lliurament el president del Consell d’Administració, Ángel Haro, acompanyat per una llegenda bètica, Rafael Gordillo, actualment president de la Fundació del club, es podia veure el número 795, que és la xifra que representa l’ordre del debut de Jorge Molina com a verd-i-blanc.

Cal recordar que l’alcoià va estar vinculat al Betis durant sis campanyes, entre 2010 i 2016, en les quals va jugar un total de 211 partits amb 77 gols anotats. En aquest homenatge, Jorge Molina va estar acompanyat de la seua dona, Aitana, i dels seus tres fills, Meua, que és la major, i els seus dos bessons, Dídac i Chloe.

Els quatre han sigut un pilar fonamental en la seua carrera i també la raó principal perquè mesurara molt els passos a donar cada temporada. És l’explicació per la qual Jorge Molina es va mantindre molts anys en un mateix equip i rebutjara la possibilitat de jugar en una lliga estrangera, amb un contracte de molts zeros en el seu compte corrent.

També ha sigut la justificació perquè ara mateix continue vivint a Granada i no a la seua casa d’Alcoi, situada en una urbanització dels afores de la ciutat. Quan el que havia sigut el seu club en les últimes quatre temporades va decidir de males maneres rescindir-li el contracte a l’agost passat ja tenia formalitzada per a aquest curs la matrícula del col·legi dels seus tres fills.

D’aquí ve que la família Molina-Silvestre haja hagut d’ajornar els seus plans d’instal·lar-se definitivament a la nostra ciutat i es veja obligat a realitzar periòdicament viatges llampec, com el que va haver de fer el passat cap de setmana, per a atendre un compromís familiar.

L’acomiadament sorprenent al qual es va veure abocat al començament d’agost passat, almenys li va deixar una cosa bona, com el mateix Jorge Molina reconeix: “He pogut gaudir d’un estiu en família després de 30 anys”.

Va ser el seu consol llavors, però ha arribat setembre, i si agost va ser un mes excepcional per a ell, per primera vegada en la seua longeva carrera futbolística ha començat una temporada sense equip.
“És tot molt estrany, intent no pensar massa en això i centrar-me en formar-me i estar al dia en el que succeeix en el món del futbol”, revela l’alcoià, que a l’abril passat va complir els 42 anys.

Jorge Molina té formació com a entrenador i com a director esportiu. En qualsevol dels dos càrrecs podria obrir una nova etapa, però ara mateix la seua prioritat, la qüestió que li amoïna, per dir-ho d’alguna manera, és asseure’s en una banqueta.

De moment no té pressa, vol triar bé i no precipitar-se per veure’s ara mateix sense destí. “Si haguera volgut ja estaria entrenant, però no vull equivocar-me, si trie vull sentir-me totalment convençut de la decisió”, confessa.

Ara mateix no té clar el camí a recórrer, si seguir en un cos tècnic, com li va passar després de penjar les botes i convertir-se en l’ajudant de Paco López al Granada, o per contra anar ja per lliure, triar un equip d’ajudants i tirar avant. “Les dues opcions estan complicades. Ara mateix on sent que més puc ajudar és en una banqueta com a entrenador”, esgrimeix per a a continuació llançar un prec: “Per al que no em sent tan capacitat és seguir la mateixa trajectòria que vaig tindre com a jugador, que no vaig jugar en Primera fins a passats els 30 anys. Tinc clar que vull provar-ho, però tampoc tinc pressa. Si he d’esperar, ho faré”, va avançar.