Jordi Camarasa completa els ‘Six Majors’ a Boston

El dilluns de Pasqua, Dia del Patriota als EUA, va ser el particular dia de glòria per a Jordi Camarasa, que eixe matí es va convertir en el primer alcoià a ingressar en l’Hall of Fame… de les maratons.

Qui no ho sàpia és el saló de la fama on apareixen els noms i els resultats de tots els maratonians que han aconseguit la cobejada medalla de sis puntes que concedeix Abbott World Maraton Majors, un selecte circuit a nivell mundial que reuneix les sis maratons més grans del món: Londres, Berlín, Chicago, Tòquio i Nova York.

Una gesta a l’abast de molt pocs, que aquest alcoià de 40 anys va aconseguir completar en gran a Boston, en la marató de les maratons, el lloc de pelegrinatge de molts corredors entregats als 42,192 km, ja que la seua primera edició data de 1897, ni més ni menys, un any després de celebrar-se els primers Jocs Olímpics a Atenes.

Al contrari que havia succeït en altres carreres, va voler viatjar amb la seua dona i els seus dos fills de poca edat i així fer partícip a tota la família d’un moment tan especial que venia perseguint des de fa tres anys, quan va decidir portar avant aquest repte.

Jordi Camarasa va iniciar el seu particular pelegrinatge maratonià en 2022 a Berlín. A l’any següent va disputar Londres i Chicago i en 2024 va completar Tòquio i Nova York, ja al novembre passat. Quedava un últim ‘escolló’ per a completar els “Six Majors”, un privilegi que només han completat 22.000 persones a tot el món, d’ells uns 650 espanyols.

“Estic orgullós perquè jo ho he completat en tres anys, molt per davall de la mitjana, que està en deu anys, i amb 40 anys, quan la majoria té més de 55 anys”, reflexiona l’alcoià.

Boston marca la diferència en molts aspectes, no sols per ser la marató més antiga del món, sinó perquè per a participar en ell cal acreditar un registre mínim, que en cada edició és més exigent per eixe creixent nivell general de l’atleta popular, que compta cada vegada amb més i millors mitjans per a córrer i fer marca personal.

Jordi Camarasa va haver d’acreditar les 2h 41’39’’ que va realitzar a Tòquio, un crono que a punt va estar de polvoritzar a Boston, que precisament no té un circuit ideal per a baixar marca. Es va quedar a tot just 12 segons després de creuar en 2h 41’52’’ la meta situada en Hereford Street.

“No era el meu objectiu fer marca, sinó gaudir el màxim possible i arribar bé a meta, on m’esperava la família i poder anar-me després a menjar amb tranquil·litat i aprofitar cada moment”, recorda.

“Tots em deien –afig– que no forçara al principi, que arribara amb forces a Heart Break Hill, en el quilòmetre 32, on existeix una xicoteta elevació i molts abandonen. Però vaig arribar fresc i vaig tirar els últims 7 km, que són costera avall, pensant a baixar el temps de Tòquio”.

Jordi Camarasa compta amb orgull que el seu registre li va valdre per a entrar entre els mil primers entre 28.788 finishers, en concret va travessar la meta en el lloc 994. “Arribem el divendres i feia 27 graus. quan dues setmanes abans havia nevat. L’endemà va fer un vent molest, però el dia de la carrera la climatologia va ser perfecta. Si vaig quedar encantat a Londres, perquè allí la gent es bolca amb els corredors, el viscut a Boston va ser increïble, un veritable espectacle des del mateix moment que aterres en l’aeroport. Va ser una gran experiència en tots els sentits per la manera en la qual es bolca la ciutat”, confessa.

Ara el seu objectiu és la Marató de València, per al qual ja està inscrit, amb la intenció de baixar de les 2h 41’. L’èxit dels “Six Majors” ha fet que altres ciutats se sumen al projecte i Sydney es convertirà a la fi d’agost pròxim en el seté “Major”. “Ara mateix, amb els xiquets tan xicotets, no entra en els meus plans, però no descarte que d’ací a uns anys ho acabe fent”. Temps al temps.