Jordi Botella: “Ha sigut un repte molt complicat”

L’escriptor alcoià, Jordi Botella, ha tret el seu nou treball ‘Metralla’. Una novel·la amb pinzellades de realitat i ficció, que explica com va viure la població la Guerra Civil als dos últims anys de conflicte a la ciutat d’Alcoi.

– El dijous vas presentar la teua nova novel·la ‘Metralla’, parla’ns un poc d’ella.
– És una novel·la que vaig començar en l’any 2008. Ha tingut un procés molt elaborat, lent i rigorós. La temàtica es desenvolupa entre abril de 1938, quan Castelló de la Plana cau en mans del exèrcit de Franco, i la família protagonista es desplaça a Alcoi. En la narració apareix Alcoi, quan va sofrir bombardejos per la seua vinculació amb la indústria tèxtil i a més, per estar encara en zona republicana. Els protagonistes de la novel·la coincidiran al voltant d’Alcoi, l’Hospital Suec-Noruec, i tota una sèrie d’iniciatives de resistència davant la crisi d’eixe moment, i que també de defensa de la República. El títol fa referència un poc als efectes que provoquen els impactes de les bombes, que a més, generen un impacte físic, moral i psicològic. També apareixen totes les conseqüències d’aquesta guerra, des de l’últim reducte de la República, que seria València, Alcoi i Alacant, que té una part important en la història per ser el port d’eixida en el qual molta gent va poder fugir. La novel·la ens parla de la població civil, els protagonistes són famílies que tenen una part activa, encara que més moderada, i que són víctimes d’un moment difícil, en el qual hi ha pànic i misèria econòmica.

– Ara parlaves dels protagonistes, t’has inspirat en alguna família en concret per a la teua història?
– Una part de la família és la meua, per part de pare. La història que conec és la història de desplaçament de la família, que viu a Castelló als anys 20, i a conseqüència de la guerra, i les tropes franquistes, eixa part de la família es desplaça amb la idea de sobreviure, a una zona que no estava en primera línia de guerra, que és Alcoi. Però, també es queden dos membres de la família a Castelló, el pare del protagonista, i un adolescent que s’implica en la causa republicana d’una forma aventurera. Això crea un conflicte en la família. Al mateix temps apareixen personatges i fets de ficció, com una infermera de l’Hospital, un comissari de guerra, o un columnista que és un delinqüent, tots ells coincidiran en la recta final d’aquesta guerra i intentaran defendre de forma digna els principis de la II República.

– Al llibre apareixen moments molt detallats com la batalla de l’Ebre, els bombardejos italians, o com es treballava a l’Hospital Suec-Noruec, com ha sigut el treball de documentació?
– Jo sóc del món de la literatura, no sóc historiador, i tampoc he volgut fer una novel·la històrica. He intentat que quan parle d’algun fet, o de persones concretes, consultar documentació, i a la figura d’Àngel Beneito, que sí que es un expert. La memòria jo la coneixia de forma oral per part de la meua família, però he volgut contrastar alguns fets.

– Per què recomanaries a la gent llegir ‘Metralla’?
– Perquè és una història realment interessant que continua perquè viu en la nostra identitat. En televisió ix constantment, als debats polítics, en la societat. És un tema que està ahí i que encara no està resolt. Parlant des d’un punt de vista literari, ha sigut un repte molt complicat perquè estas parlant de la història d’una població, d’un enfrontament, i d’injustícia. A més, es veu l’absentisme d’Europa, que veu que la República i la població està sent atacada. És un drama històric, pero per a la literatura és molt potent, i s’ha de contar, però és molt difícil per a una escriptor, perquè jo ho conte des d’un punt de vista familiar.

– En quin gènere col·locaries aquesta novel·la?
– No és una novel·la històrica, però si que està contextualitzada en la guerra. Per a mi la novel·la històrica és quan fas ficció amb personatges històrics. Ací els personatges o són pròxims a la família, o són de ficció, però no he parlat de personatges històrics com polítics. Si que és veritat, que sobre un moment concret de la història és la primera que faig, i segurament l’última, perquè és molt complicat i arriscat, perquè pot haver-hi errors. Podria ser una novel·la èpica, perquè l’èpica parla dels problemes del poble, és derrota. Els que guanyen no conten el seu punt de vista, però la derrota sí. Així que, no sé molt bé quin gènere li posaria, és híbrida, perquè hi ha moments de caràcter poètic, però no ixen herois o romanç, es parla de la vida de la població civil.

– Creus que en els moments que estem vivint, sobretot en l’àmbit polític, és important donar visibilitat a la memòria històrica amb novel·les com aquesta?
– Sí, crec que sí. Tinc la impressió que es parla d’una forma a vegades frívola, tant per bé com mal, sobretot per part d’alguns partits polítics, especialment de dretes, que en ocasions apel·len a valors que ni en la II República es plantejaven, i que a vegades són molt greus, perquè la guerra no va ser cosa d’una setmana, sinó que van ser tres anys en la qual l’exèrcit de sollevats, observava l’altra part destrossada, i això és una cosa que mai tindrà perdó, perquè no van admetre una derrota o eixida digna per a la població. Bombardejar a la població no tenia justificació, penses com penses ideològicament. Per això, quan escolte declaracions d’alguns polítics que apel·len alegrement a aquesta espècie d’orgull i de pàtria, pense que hi ha que recordar-los que hi víctimes, no sols d’Alcoi, de tota Espanya, que era població civil.