Joan Montes mira ara a l’Europeu d’orientació

Després d’arrasar a nivell nacional, el millor esportista alcoià de promoció 2021 vol ara fer el salt a nivell internacional i estrenar-se en una competició fora de les nostres fronteres. El seu objectiu és l’Europeu d’orientació que se celebra a Hongria el mes vinent de març. Fins allí vol desplaçar-se Joan Montes, com a integrant de la Selecció Espanyola, però per a això haurà de guanyar-se el bitllet en les carreres puntuables que se celebren en el nostre territori en les pròximes setmanes. La primera d’elles va ser el passat cap de setmana a Ibi, amb motiu de l’XI Premi Internacional d’Orientació, prova de caràcter internacional que va reunir més d’un miler de participants en el barri antic de la localitat. La següent, una setmana després a Borriol, Castelló.

Algun pensarà que no li serà massa difícil fer-se un buit en l’equip nacional després de guanyar-lo tot a nivell estatal en 2021 –campió d’Espanya en distància esprint i mitjana i subcampió en llarga distància–, si bé la realitat per a l’orientador alcoià és ben diferent amb el canvi de categoria per edat, després d’haver deixat de ser infantil, per a obrir-se un període d’adaptació a noves distàncies, nous rivals i, sobretot, major exigència tècnica, molt important en un esport com el seu, en el qual no sols compta una bona preparació física, també un bon maneig dels mapes, clau en la resolució d’una carrera.

Important canvi personal
A aquest canvi de categoria, s’ha d’afegir l’important gir que ha donat la seua vida, més bolcada que mai en l’esport, després d’ingressar al setembre passat en el Centre de Tecnificació de Xest, la qual cosa li ha obligat a abandonar la llar familiar amb 14 anys. “Portava un temps –recorda Joan Montes– valorant aquesta opció. Tinc un amic que era allí i m’atreia aquesta possibilitat d’estar intern en un centre així. A casa no el veien tan clar i em van dir que esperara, fins que en aquest curs m’han deixat marxar. No ha sigut fàcil adaptar-se. Al principi el vaig passar mal perquè és un canvi radical de vida. Ara estic millor i més content d’haver fet aquest pas”.

Amb el seu cap posat en els estudis i la competició, el seu objectiu ara és l’Europeu del mes que ve a Hongria i ser el representant espanyol en la categoria cadet. Seria el seu debut a l’estranger. Després vindrà el Campionat d’Espanya. “Ara mateix no sé que passarà. Tot és nou per a mi. Canvi de categoria per edat i hauré d’enfrontar-me a rivals més formats. Soc ambiciós però no sé el que em trobaré. Toca començar de zero”, admet.

Va ser el seu pare, també competidor des dels seus temps d’Universitat, qui li va iniciar en el món de l’orientació. “Vaig provar moltes coses, des de multiesport, bàsquet, bàdminton… Però no hi havia res que m’acabara d’enganxar. Fins que el meu pare em va portar a una carrera d’orientació. Em va agradar de seguida. No sols m’encanta córrer en la naturalesa, també em va agradar això d’haver d’utilitzar un mapa i prendre decisions sobre la marxa per a tractar de guanyar una carrera”, destaca.

Comenta Joan Montes que l’orientació no sols és córrer per muntanya: “La navegació és tant o més important que tindre una bona condició física. En orientació has d’anar tota l’estona molt concentrat per a no equivocar-te. Compta molt l’estratègia. Els mapes que et donen són moltes vegades línies rectes. Ací és on entra la intuïció de cada corredor. Has de prendre la ruta que més et convé i triar bé per a arribar abans al següent punt. És un dels atractius de l’orientació. No arriba abans el més ràpid sinó el que pren les millors decisions”, confessa l’alcoià per a acabar.