Jo a Shanghai i tu a Califòrnia

Quan la primera época exitosa de l‘iPhone, –cada mes eixia un model millor, el 5, el 6, el 7, un darrere l’altre– , em vaig rendir com tants als encants tecnològics de Silicon Valley i vaig comprar un dispositiu que em va costar un ull de la cara i la lentilla de l’altre, però què xulo era, arrodonit i tot pels cantons. Als set anys exactament el dispositiu va començar a fer tonteries, li cridava a Fulano i em contestava Mengano, o Sutano, la batería no carregava correctament, li donava al whatssap i es posava a ballar d’ací cap allà com si haguera begut, i la càmera de fotos enfocava fatal. Primer vaig pensar que no era la càmera, que era jo i que estava agafant-me el Parkinson, perquè escolta, un iPhone… com vas a pensar que desenfoque? Però no, era la càmera que tremolava perquè es veu que algún xip o algoritme o a saber quina cosa d’eixes li se va afluixar. Total, que vaig anar a la tenda i em van dir que el mòbil estava per a tirar-lo a la ferralla, i que després de set anys era hora de comprar-ne un altre. De res va servir que li diguera que el telèfon de baquelita negra que el meu iaio va penjar a la pared del corredor del pis d’Entença l’any 1955 encara estaria funcionant a la perfecció segurament. Així què, ‘ni corto ni perezoso’, li vaig demanar al xic que m’atenia que em donara el mòbil més barat que tinguera en stock a la tenda, el més insignificant, el mòbil més ximple i menys intel·ligent. Li vaig dir que volia la mínima expressió de mòbil, i em va comprendre perfectament. Un mòbil de la Xina. Vint duros em va costar, com aquell que diu. No era un mòbil de Silicon Valley, sinó d’un polígon industrial de les afores de Shanghai, però escolta, xico, d’això fa ja més de deu anys i el telèfon va com el primer dia.

Així que si el promotor inmobiliari Donald Trump vol que a Europa comprem productes dels Estats Units millor seria que es preocupara, primer, per millorar els que ells fabriquen, i que no es façen amb obsolescència programada, que ací encara funcionen els telèfons de baquelita i el Seat 600. Este home és molt ignorant. Diu que els europeus no comprem cotxes americans. Però, sant home, encara no sap que ací, al Vell Continent, tenim la Volskwagen?

XIMO LLORENS. Periodista