Ismael Mayor publica ‘El transplante, mi segunda oportunidad’, la seua experiència amb la fibrosi quística

Divendres, 9 de setembre de 2016. Horari de treball. Sona el telèfon. Aqueixa crida suposa l’inici d’un llarg camí cap a una vida diferent, una vida nova. Aqueix camí és el d’Ismael Mayor, responsable d’esports de Radi Alcoi, qui ha relatat aqueixa “aventura” en un llibre que ha eixit a la venda aquesta mateixa setmana per 11 euros i que es va presentar al públic el dijous en l’Àgora en una doble sessió repleta de familiars, amics i coneguts, gràcies a la col·laboració de la regidoria d’Educació, i el seu edil Alberto Belda.

‘El transplante, mi segunda oportunidad’ és el títol d’aquest llibre en el qual els lectors viuran en primera persona el procés d’un trasplantament bipulmonar d’una persona amb fibrosi quística. “Trobaran una història real, què passa quan tens un trasplantament” detalla Major. Des de “com vius el moment de la crida per al trasplantament, la qual cosa és el dia a dia de la fibrosi, el procés de reanimació, el ratito que vaig estar despert en el quiròfan, la qual cosa va passar a l’hospital, un recorregut cronològic”, fins a “coses que passen abans i després. Les proves prèvies, aqueixa incertesa mentre esperes la crida, el perquè del Capità Pulmó, la volta al treball, l’alta hospitalària però haver de viure a València, a com encaixes una notícia així, de com crec que s’haurien d’assumir aqueixes notícies. Jo vaig estar any i mig en llista d’espera, no pots estar malament tot aqueix temps”. En les seues pàgines també apareixen altres vivències com l’experiència de participar en les ponències de TEDx, les aparicions públiques i la repercussió mediàtica del seu cas durant el confinament. Dins de tot l’escrit, l’autor destaca el moment de relatar i viure “l’instant amb més èxtasi de tot el procés, que és quan el metge et diu que els pulmons són bons, ací ja no hi ha mara arrere”.

Per a Major també té un significat especial el capítol sobre el qual parla del seu donant, “crec que sorprendrà molt”, ja que fa al·lusió a teràpies que normalment generen una espècie de rebuig o són tabú entre la societat com pot ser el reiki o els registres akáshicos.

Encara que Ismael Mayor ha pogut fer una vida pràcticament normal malgrat l’esmentada malaltia, és a partir de les seus 20 anys quan la fibrosi quística va fent, a poc a poc, mella, la qual cosa es tradueix en mocs, tos, inhaladors, i alguna visita a l’hospital, en el seu cas concret, ja que encara que els pulmons són l’òrgan en comú de totes les persones que pateixen aquesta malaltia, a cadascuna l’afecta d’una manera diferent.

PERSPECTIVA POSITIVA
La crida per a avisar-li del trasplantament, i que s’ha d’anar immediatament a l’hospital Universitari La Fe arriba després d’un període en llista d’espera. Fins i tot abans de l’operació, Major ja li comentava a la seua dona, la seua “tot”, com ell defineix a Alicia, que “després podia escriure un llibre perquè això serà una aventura”. I finalment, així ha sigut. El llibre veu la llum amb un doble objectiu: el benèfic i d’ajuda a aquelles persones “que puguen passar per una situació similar, que no s’ensorren, en el llibre hi ha un exemple d’un cas que ha eixit bé”. A més, Major assegura que aquest projecte també pretén “reivindicar que no sempre que hi ha una malaltia el final serà dolent. A través de la meua experiència vull ajudar a les persones sobre els dubtes que jo mateix vaig tindre en el seu moment. Moltes preguntes sense respostes, des del perquè això em passa a mi, fins a l’ara quin, o les qüestions de tràmit hospitalari”. L’esmentat vessant benèfic anirà dirigida a l’Associació Valenciana de Fibrosi Quística, “on m’han ajudat i em continuen ajudant”, de manera que a través de part dels beneficis de les vendes del llibre, Major aportarà el seu “granet d’arena” a aquesta entitat.

D’altra banda, amb aquest llibre, Ismael Mayor pretén oferir una altra visió de la mort. “Quin sentit té la mort? És tot pena, dolor… Li donarem un sentit amb el trasplantament. Gràcies a la donació d’òrgans vivim moltes persones”.

Perquè la projecció del llibre siga major i que puga estar al proveïment d’una persona que es trobe en una situació similar a la que ha viscut Ismael Mayor durant aquests anys però que residisca lluny d’aquesta zona, a més d’en les llibreries d’Alcoi, Cocentaina, Muro i Ibi, ‘El transplante, mi segunda oportunidad’ es podrà comprar en Amazon i també en la pàgina web creada per a això: capitanpulmon.org.

DETALLS ESCRITS A mà
Les pàgines d’aquest llibre autoeditat inclouen “des de la crida fins a aquest mateix estiu”. Pràcticament 4 anys en què les vivències de Major prenen forma després de passar per una llibreta gran en la qual va anar prenent notes des del moment en el qual es va trobar amb forces després del trasplantament. “Quan vaig prendre consciència vaig començar a escriure perquè no se m’oblidaren detalls. Durant la baixa vaig començar a redactar en l’ordinador, però era molt de temps de treball… La il·lusió era ací, continuava escrivint però anava tenint menys temps, fins que va arribar el confinament. A partir d’aqueix moment li vaig dedicar més temps, i una vegada que va estar més o menys estructurat, ho vaig acabar durant les vacances d’estiu”.

La Font Roja, assegut en una taula amb un café a primera hora del matí, en el menjador de la seua casa mentre Alicia i Mauro, el seu fill, jugaven… Qualsevol escenari ha sigut bo per a escriure i teclejar una vivència inoblidable. “A vegades em venia la musa a les 2 de la matinada i m’alçava per a escriure-ho, o anava pel carrer, m’acordava d’alguna cosa i ho gravava en una nota de veu en el mòbil”, relata l’autor del llibre.

A més de la perspectiva d’Ismael Mayor, que permet viure en primera persona la seua experiència, la seua dona, Alicia també participa en el llibre. “Amb el capítol ‘Mentre dormia’. Ella es va comprar una llibreta xicoteta i va començar a escriure tot el que passava mentre jo dormia després de l’operació, a qui va cridar, qui entraven a l’habitació…”.  D’altra banda, la doctora Ámparo Solé, Pneumòloga de l’equip de Trasplantament Pulmonar i Fibrosi Quística a l’Hospital Universitari La Fe, i la metgessa encarregada del cas d’Ismael Mayor, signatura el pròleg. Major destaca la labor de Solé en el món de la medicina i l’extrapola al seu terreny, al camp de futbol: “si tu eres un jugador de Segona Divisió B, et fas una lesió de llarga duració i decideixes escriure un llibre i resulta que tens un amic que es diu Leo Messi o Cristiano Ronaldo, i li dius d’escriure el pròleg i diu que sí”. Així exemplifica la rellevància que té Ámparo Solé. “És la Messi de la fibrosi quística”.

La tercera protagonista femenina del llibre apareix en la portada, obra de Diana Ortiz. “Quan em va presentar aqueix esbós se’m va posar la pell de gallina. Té un simbolisme sense haver-lo volgut. La portada expressa un trasplantament, veus a dues persones, que per què no podríem ser el meu donant i jo. En el llibre parle de com crec que és el meu donant, Diana no sabia com jo me l’imaginava, en aquest cas, seria pura coincidència”, comenta Major.

GAUDIR DEL PROCÉS
La paraula triada per l’autor després d’acabar el llibre és “satisfacció”. “En el futbol, en l’esport en general, sentim als entrenadors dir que el camí és el més important, que després d’està la victòria o la derrota, però que el més important és el camí. Jo no ho entenia, tu veus per on vulgues però gana, pensava. Ara he entés aqueix concepte, el camí que he tingut fins a arribar a aquest moment. He gaudit escrivint el llibre, arreglant els papers necessaris, incloc anant a Hisenda, d’anar a la impremta, de rebre els llibres, de buscar lloc per a la presentació, de la mateixa presentació… Tinc sensació de satisfacció, de pensar que això ho he fet jo, i amb la intenció d’ajudar”. En aquest procés ha sigut present el professor de Sant Roque Paco Pascual, qui, a través del telèfon l’ha ajudat a l’hora de l’ISBN, el depòsit legal o la cerca d’impremta.

Al costat de la seua dona Alicia, el cosí d’Ismael Mayor, Abraham Benítez, han sigut els dos únics que havien llegit el llibre abans de la presentació, en el segon cas, perquè ha sigut l’encarregat de corregir-lo. Qui possiblement ho llig d’ací a uns anys és Mauro, el fill d’Ismael i Alicia. “És el llegat que li puc deixar, una espècie de diari futur per a ell, ja que ho va viure quan tenia 2 anys i no ho recorda, pot ser bonic per a ell el dia de demà”. Un passat i un present que apareixen en el primer llibre d’Ismael Mayor, qui des de fa 4 anys respira més vida i té al davant un futur a viure i escriure.