Impunitat a les xarxes socials
Òbric debat: Caldria limitar o fixar restriccions en la utilització de plataformes com Twitter o Facebook? Hem de seguir emparant-nos en el dret d’expressió per a continuar permetent la lliure publicació de missatges? Hi ha impunitat en les xarxes socials?
Veiem diàriament exemples relacionats amb l’ús, o millor dit, amb el mal ús d’aquesta mena de mitjans de gran difusió. Persones –personatges molts, alguns ja vells coneguts del panorama local– que a través de les xarxes socials, realitzen al·lusions ofensives a altres usuaris per diverses raons, encara que el motiu que ens ocupa per ser aquest periòdic un mitjà de comunicació, és el de la ideologia; calumnien i amenacen a polítics i personalitats –fins i tot al propi mitjà, amb atacs contra la professionalitat dels periodistes que ací treballem, crítiques infundades i faltes d’educació–, sense importar si destrueixen reputacions alienes. Ni tan sols la majoria necessiten refugiar-se en l’anonimat de perfils falsos.
Deurien aquestes actituds, sens dubte reprotxables i censurables, portar-nos a l’adopció de mesures restrictives? Els experts coincideixen que quan ens comuniquem en el món digital, escrivim coses que no som capaços de dir cara a cara. La possibilitat d’ocultar la nostra vertadera identitat i una certa sensació d’alliberament, sembla que contribueixen a una major violència verbal. Fins i tot es parla d’un fenomen similar al que es dona en la conducció: hi ha gent que es transforma en navegar per la xarxa. Així que podem preguntar-nos també si les xarxes socials ens fan més agressius.
En contra del que puga pensar-se, no hi ha impunitat en aquestes plataformes, ni tan sols per a aquells que s’oculten darrere de perfils falsos; i és que legalment pot denunciar-se. El nostre ordenament jurídic compta amb mecanismes de protecció capaços de sancionar l’atac a aquests drets fonamentals per a la convivència, i això amb absoluta independència del mitjà utilitzat per a cometre aquest atac.
Però també hi ha l’opció que les mateixes xarxes socials acaben fent una aposta decidida per augmentar els controls i es comprometen veritablement a frenar l’odi de molts missatges, inclosos memes i vídeos. La intel·ligència artificial pot ser una potent arma per a combatre aquesta xacra, com també la informació i l’educació en civisme. Perquè aquests odiadors –haters– professionals de Facebook, Twitter, Instagram, Whatsapp…, que persegueixen, insulten i escampen el seu discurs hostil exempts –creuen– de tota responsabilitat, han de saber que l’assetjament en internet també és un delicte.