I l’Athletic, com a guinda final
És el rival en huitens, eliminatòria que es jugarà aquesta nit a les 21 hores
Com el Madrid dimecres passat, l’Athletic també torna al Collao en la Copa. Si els blancs ho van fer en 2013, els blanc-i-vermells van jugar un any després. En l’anada es va empatar a un i el duel de San Mamés es va decidir per la mínima. Els dos tants blanc-i-vermells van ser marcats per Borja Viguera, que no va arribar a quallar a Bilbao i ara està jugant en Segona B en un conjunt basc. Aquell Athletic estava entrenat per Valverde mentre que en la banqueta deñl Alcoyano es va asseure Óscar Cano.
ROBATORI DE PART DE LA TAQUILLA
Una eliminatòria que molts recorden pel gest que va tindre la directiva de l’Athletic de donar 15.000 euros de la venda d’entrades del partit de tornada després que el Alcoyano patira un robatori de part de la taquilla recaptada del partit del Collao. Segons es va dir llavors van ser 7.000 euros en efectiu i altres 8.000 euros de loteria de Nadal. Pel que sembla uns desconeguts van entrar a la seu el diumenge a la nit però del succeït aquell dia res es va saber després ni tampoc es va esclarir el cas.
La primera vegada que alcoyano i Athletic es van aparellar en Copa, llavors Copa del Generalíssim, va anar en la temporada 45/46. Va ser la primera de l’Esportiu en Primera Divisió. Va acabar últim i a la temporada següent va tornar. La Copa llavors es disputava després de la lliga.
Aquella participació li va servir als blanc-i-blaus per a llevar-se l’espina del descens. Després d’eliminar amb claredat al Salamanca, li va tocar enfrontar-se a l’Athletic, que en aquells dies era l’equip a batre en haver guanyat les tres edicions anteriors.
Com aquesta setmana, el Alcoyano va donar la campanada i va eliminar al campió. Van empatar a tres en San Mamés i en el Collao va haver-hi victòria blanc-i-blava per 2-0. Era l’Athletic dels Zarra, Gainza, Panís, Iriondo i Venancio, grans figures de l’època. Al revés que ara, en la següent eliminatòria es va aparellar amb el Madrid. Va haver-hi empat a dos en el Collao i a Chamartín van guanyar els blancs, encara que amb molt de sofriment.
Una altra curiositat que llancen els enfrontaments copers entre blanc-i-blaus i blanc-i-vermells va succeir en 1968. Tots dos equips havien quedat aparellats en setzens de final, quan Madrid va autoritzar que el partit de San Mamés fóra televisat en directe.
Va succeir un 12 de maig de 1968, a les 19,30 de la vesprada, un fet que va fer que la ciutat quasi es paralitzara i milers d’alcoians per a asseure’s davant del televisor per a veure la primera retransmissió d’un partit de l’Alcoià, llavors en blanc i negre al no existir els televisors en color. Un Athletic plagat d’internacionals només va poder guanyar 1-0. Va ser en el Collao on els blanc-i-vermells van demostrar el seu vertader potencial i van véncer per 1-4, sent Miguel l’únic que va aconseguir batre a Iribar amb un Collao.