I després, què? Un Alcoi repulsiu?

Qualsevol de nosaltres que hem treballat en l’atenció de persones, sabem que és fonamental que tinguen una impressió positiva d’allí on arriben, ja siga per fer una compra, una estança, siga per dinar, sopar o simplement visitar un indret amb encís. Açò fa sovint complicat el fet de fer reformes o solucionar imprevistos en les instal·lacions. Cal ser ràpids, deixar-ho tot bé amb el mínim temps per a que res altere les expectatives del client.

Però aquesta norma no escrita, que és una prioritat en el món de l’empresa, no la trobem a la gestió municipal d’un espai com el naixement del Molinar. Fa mesos que es van paralitzar les obres allí, es van deixar materials, part d’ells ja no aprofiten, (qui els paga?) les reixes que impedien el pas de les persones es troben obertes, amb un perill evident, i les herbes i la invasiva pudeguera rebroten amb força moderada per la poca pluja d’aquesta tardor.

Ens trobem, altra vegada, davant l’errada d’anar a colp de subvenció sense altra planificació. Es va actuar fa anys a l’edifici dels Solers, no es va acabar, actes vandàlics van destrossar la seua teulada nova. Diners tirats de tots per a res. Ara, consoliden el Molí Nou del Ferro, i no acaben l’obra. I sempre ve la mateixa idea al cap, allò que els majors ens recomanaven: Tin trellat. Tot allò que és objecte de rehabilitació necessita després d’un ús i sobretot d’un manteniment. Però no es fa, ara ens ho trobem al Molinar.

Cal treballar per fer de la ciutat un espai atractiu, però ara mateix la mancança de planificació, de trellat en la gestió i les conductes incíviques de molts veïns, fan que el d’Alcoi siga més aïna un espai repulsiu per al visitant.

I per aquest camí arribem a la paradoxa d’intentar, sense quasi èxit, promocionar Alcoi com a destí turístic, fent sovint responsables als empresaris de l’hostaleria de la mancança d’establiments oberts en festius i estiu, mentre es demostra amb els fets, o millor dit, amb els no fets, la falta de confiança real en el potencial de la ciutat com a alternativa al turisme de sol i platja.

L’empresari no paga el lloguer i els segurs socials dels seus treballadors basant-se en expectatives d’ocupació, sinó amb clients reals. A la província d’Alacant arribaren més de cinc milions i mig de turistes estrangers en 2022, al mostrador de la Tourist Info atengueren a tan sols vora tres mil d’ells. Alcoi segueix trobant-se lluny per al turista que arriba a Alacant, així ens ho confirmen els guies de turisme que treballen a la Costa Blanca, i tenint interés en portar grups a la nostra ciutat ho descarten per altres destinacions més properes com ara Oriola. La distància i la “mala fama” de “Alcoi always closed”, que em comentava un natiu britànic, són dos reptes que cal superar, primer fent Alcoi més atractiu, per tal que la visita compense el temps de viatge i segon, mitjançant aquest primer pas, generant una nova realitat a la ciutat, la de l’arribada de grups de turistes, fora del calendari de festes, que faça possible a l’empresari d’hostaleria invertir en millorar els seus serveis.

Ara bé, pot ser el govern d’Antoni Francés haja llegit el llibre de recent edició en espanyol: Contra el turismo i hagen optat per aquesta postura davant una activitat econòmica, que ben gestionada, sense que altere l’essència cultural i la vida d’un poble, li aporte uns recursos dels quals no va sobrat.

GABRIEL GUILLEM. Regidor del PP a l’Ajuntament d’Alcoi