Hui també decidisc lluitar

Escric aquestes paraules en una setmana en la que logos, aparadors, places i carrers s’han omplert de morat. I així ho han fet perquè el dimecres, 8 de març, es celebrava el Dia Internacional de la Dona. I està bé que açò siga així, que entitats, associacions i part de la societat –encara queda perquè siga la totalitat- manifesten la seua lluita per aconseguir un món en igualtat, per reivindicar que les dones som mereixedores dels mateixos drets que els homes, al capdavall tots som persones. Però any rere any, hi ha una cosa que em molesta, sí, i que crec que s’ho haurien de fer mirar. En la societat actual es coneix com “Purple washing” o “lavado de imagen púrpura”, encara que si vos dic la paraula “hipocresia” segur que vos sona més. No vull que una entitat o una societat del tipus que siga s’alce el 8 de març, o com a molt tota la setmana, per mostrar el seu suport a les dones. Vull que un dia qualsevol, siga al gener, a l’octubre, o a l’estiu, perquè desgraciadament cada vegada és més freqüent, s’alcen com ho fan aquesta setmana per denunciar l’assassinat masclista ocorregut al seu poble, per cridar contra els insults masclistes que a dia de hui omplen els llocs de treball i van dirigits a dones vàlides, fortes i capaces en el desenvolupament de la seua feina diària. Que la felicitació a la teua parella no es limite exclusivament a aquest dia i que quan els homes del teu voltant facen sàtira d’aquesta lluita real i necessària, alces la veu per dir que ja prou i no sigues còmplice. Que aquesta consciència de canvi que el 8 de març t’anima a fer alguna cosa, el que siga, però la fas, també t’espente per educar i criar en igualtat, i per fer saber a les xiquetes del teu voltant que de majors podran ser tot allò que elles vulguen, i ho faces el dia que siga. Així que jo, des d’ací, mostre obertament la meua defensa a la igualtat perquè crec i confie en que és possible. I demane que aquesta lluita continue viva i en peu la resta dels dies de l’any. Tant de bo cada volta que el masclisme faja un pas endavant en les nostres vides, una llum violeta s’encenga al nostre cap i ens recorde que hui no és 8 de març, però hui també decidisc lluitar. Perquè aquesta lluita és de totes i tots i durant els 365 dies de l’any.