Històries fascinants al llarg de 150 anys de premsa escrita

Historiador, arxiver, bibliotecari, cronista oficiós, però sobretot, un apassionat de la premsa com a eina documental. I per això, Josep Lluís Santonja, el director de les Biblioteques d’Alcoi, serà l’encarregat demà d’oferir una conferència sota el títol ‘La premsa d’Alcoi: una història fascinant’, que compta amb l’organització del periòdic El Nostre Ciutat, en el context de la celebració del seu desé aniversari.

La conferència tractarà sobre els orígens de la premsa a Alcoi, on històricament la premsa escrita va tenir una importància cabdal i, de fet, l’arxiu periodístic d’aquesta ciutat figura entre els quinze de referència, per antiguitat i volum, de tota Espanya, segons figura en la relació d’hemeroteques històriques del Ministeri de Cultura.

Així ho confirma Santonja, qui explica que en el cas de la premsa, BIVIA (el portal de patrimoni documental d’Alcoi) facilita l’accés a una cinquantena de capçaleres completes de premsa retrospectiva des de 1865 a 2013, gràcies a la tasca de digitalització i catalogació duta a terme en els últims anys. En total s’hi poden consultar més de 10.000 exemplars de premsa editada a Alcoi durant més de cent anys que, en total, sumen vora 400.000 pàgines.

Entre les capçaleres completes estan Ciudad de Alcoy (1953-2013), Diario de Alcoy (en diverses èpoques: 1865, 1914 i 1945), Los Domingos de Abril (1886), El Faro (1930-1936), els programes de les festes de moros i cristians (1900-1936), Humanidad (1936-1939), Joven Guardia (1937-1938), La Lucha (1893-1898), Orientación Social (1931-1936), Radio Alcoy (1933), Revista Alcoyana (1916-1923), Ruta Confederal (1937-1938), El Serpis (1878-1897) i La Voz del Pueblo (1912-1936).

Alcoi, amb Alacant i València, són les ciutats amb més presència de mitjans de premsa, com ho destaquen alguns treballs de recerca, com ‘La prensa en la provincia de Alicante durante la Segunda República’ (1931-1936), coordinat per Francisco Moreno, i ‘La premsa en les comarques de l’Alcoià-Comtat’ (1837-1939), coordinat per Àngel Beneito i Francesc Blay.

Per a Josep Lluís Santonja, la premsa “s’ha convertit en una eina documental fonamental per a l’estudi de la vida social, política, et dona una visió molt àmplia del que era la societat de l’època, a través de la premsa descobreixes coses impensables”, remarca l’historiador. I posa exemples, com que a principis del segle XX, algunes capçaleres de periòdics locals comptaven amb corresponsals a Hispanoamèrica, principalment Uruguai i Argentina, però fins i tot al Brasil, qüestió que s’explica, assenyala Santonja, perquè a aquests països existien colònies alcoianes.

Una altra dada curiosa és la gran quantitat de patrimoni documental en premsa escrita que ha perdurat fins als nostres dies i açò, tal com ens conta l’arxiver, es deu al fet que en els orígens existia el que s’anomenava la censura prèvia, la qual obligava a entregar un exemplar al govern municipal de torn i fins que l’autoritat corresponent no donava el vistiplau, els articles no podien eixir publicats. Aquesta circumstància provocava situacions com espais en blanc en primera plana, i d’altres amb el rètol ‘Este artículo no ha superado la censura’.

Aquesta i altres singularitats de la premsa històrica tindran cabuda en la conferència que impartirà Josep Lluís Santonja demà dimecres 14 de febrer, a les 19 hores, en la seu central de Fundació Mutua Levante, que una vegada més es mostra còmplice de El Nostre en la commemoració dels seus primers deu anys de testimoni directe i compromís diari amb els seus lectors.