“Hi ha molts 'bulos' acusant-nos d'estar subvencionats i res més lluny de la realitat”

Després de substituir fa quatre anys a la veterana Manuela Pascual, Raül Alcocel afronta el seu segon mandat al capdavant de la delegació de Comissions Obreres a les Comarques Centrals. El dirigent reconeix la complexitat del moment a nivell econòmic i social.

– Enhorabona per la seua reelecció, senyor Alcocel. Què significa per a vosté?
– Em sent satisfet pel treball que hem fet en equip, no és una cosa personal. El sindicat té una organització complexa, la unió intercomarcal agrupa a tots els sindicats sectorials i les federacions de Comissions Obreres, que tenen el dia a dia del treball sindical en les empreses i de la reivindicació de les condicions de treball i la defensa dels drets. A més, desenvolupem l’activitat sociopolítica, que cada vegada té més interés per als treballadors”.

– Durant el seu anterior mandat, l’afiliació a les comarques es va incrementar en un 4%. A què atribueix aquest creixement?
– Sobretot a la bona faena que estan fent les federacions. Perquè no ens enganyem: hi ha un percentatge reduït que el fa per qüestions ideològiques i de convenciment, però hi ha un altre percentatge molt més ampli que el fa per l’interés de tindre una organització que li puga resoldre els problemes i que estiga quan se li necessita. I en aquest sentit, la bona faena de les federacions fa que els treballadors confien en la federació i s’afilien.

– En el seu informe, va esmentar el “greu desequilibri” entre el model de relacions laborals i el model de representació sindical a Espanya.
– És un tema que ens preocupa. Nosaltres estem negociant convenis col·lectius que afecten el 84% de la classe treballadora, però després, als sindicats en aquest país només s’afilia el 14%. En CCOO estem entorn del 5-6% d’afiliació del conjunt, per això parlem d’asimetria, perquè nosaltres quan negociem, ho fem per a tothom i després s’afilien uns pocs sol. Cal tindre en compte que el nostre finançament està vinculat en un 85% a les quotes d’afiliació i als ingressos que tenim per serveis jurídics, és a dir, que de totes les faules i mantres que es repeteixen acusant-nos d’estar subvencionats, res més lluny de la realitat. Nosaltres solament tenim ajudes o col·laboracions puntuals, però per a res es donen suport als serveis que prestem. Per això nosaltres estem reclamant que hi haja una llei de sindicats que cobrisca aquest desequilibri, com ocorre amb els partits polítics i arreplega la Constitució Espanyola, nosaltres tenim la mateixa legitimitat però no tenim finançament i creem que això és injust.

– La nova executiva comptarà amb nou membres. Quins criteris s’ha seguit per a la selecció d’aquest equip?
– Jo vaig presentar una llista i un altre grup de persones afiliades va presentar una llista alternativa, i d’aquesta van entrar tres persones. Al final som tot un equip de treball, però el criteri és simple: delegats i delegades d’empresa que, amb les seues hores sindicals, estiguen disposats a fer una aportació extraordinària al treball que fem en la unió intercomarcal i que vulguen participar en qüestions que transcendeixen al dia a dia en el seu centre de treball. Les persones que estan en aquesta executiva ens ajuden a treballar en àmbits com poden ser els serveis socials dels ajuntaments, els pactes territorials, l’ocupació…

– Un dels seus objectius és reforçar la participació en espais propis de l’organització i en consells.
– Continuarem insistint en les institucions perquè se’ns tinga en compte i més en uns moments com els que estem vivint ara. Estem en una situació d’incertesa a nivell social i veiem que, políticament, estem assistint a estratègies perilloses per part de la dreta i la ultra-dreta, que estan disposades a pactar qualsevol cosa per a accedir al poder i desfer qualsevol conquesta de drets que s’haja fet amb anterioritat. I les polítiques neoliberals que ja fa tants anys que s’estan implantant i que estan fent mal a la classe treballadora, veiem que estan fracassant però l’eixida no és un estat més social, sinó una eixida per la dreta, que de manera inexplicable estan sent secundades per la classe treballadora. I això considerem que és un error.

– El tema del Consorci de les Comarques Centrals ha estat abandonat durant molt de temps i ha sigut llargament reivindicat per part d’organitzacions sindicals com la que vosté representa.
– Ha estat condicionat pel joc polític, depenent del partit de torn que ha governat a nivell autonòmic…

>> Llija l’entrevista completa en l’edició del divendres 28 de març de El Nostre Ciutat.