Hèctor Climent presenta el seu nou ‘xicotet llegat’

La lectura pot funcionar com a entreteniment, però també com a font d’aprenentatge. ‘Historias perdidas de los mundos oscuros‘, de l’autor alcoià Hèctor Climent, és un clar exemple d’açò. A les seues pàgines es troba la història de Lexa, una jove bibliotecària que encara que aparentment té una vida perfecta, aquesta es veu truncada pels mons obscurs que anirà descobrint.

No obstant això, a aquesta història no sols s’amaguen escenaris misteriosos, sinó també dos lliçons que són els objectius clars del llibre. Així, per una part, es manifesta la manera en la que de vegades “eixa vida perfecta que ens pinten, pot ser resulte no ser tan perfecta”, i, d’altra banda, la capacitat d’evolució que pot tindre una persona després de fer front a les pors i les vivències menys agradables que de vegades toca viure.

En aquest sentit, Climent reflexiona sobre l’estreta relació que pot haver entre la història que ell conta al llibre i la seua història personal. “En cap moment estava pensat per a ser una autobiografia. Va ser prou temps després quan em vaig adonar que, pot ser, sí que tenia una part de la meua història”. Així, des de ben menut, Climent s’ha refugiat en la lectura i les històries d’aventures per fugir de l’obscuritat quan es quedava sol a casa. “Els llibres m’ajudaven a fugir de les ombres”, assenyala. Per açò mateix, amb aquesta història es persegueix un propòsit que es remunta a la seua infantesa: ajudar a altres xiquets (i no tan xiquets) que estiguen en la mateixa situació que va estar ell. “Em vaig prometre que jo de major ajudaria a altres que també passaven por a no tindre-la”. A més, també recorda la seua etapa universitària com una època obscura en la que va necessitar fer front a les pors com ho fa la protagonista.

L’autor, qui a més d’escriptor i pare es dedica a la medicina com a pediatra i amb forta vinculació a la política local, va començar a escriure aquesta última obra a l’any 2018. “Tenia com 4 o 5 llibres començats. Em vaig proposar acabar algun i aquest tenia alguna cosa especial”. Assenyala també que va suposar tot un repte contar la història en primera persona d’un personatge femení. “Era un repte positiu, ho vaig fer com una prova d’escriptura inicialment”.

Així i tot, malgrat el poc temps del que disposava, va haver una cosa que el va espentar a fer-ho: la necessitat d’apoderament que hi ha a la societat. “És temps de no tindre por i de tirar endavant. Encara que ens enfonsem, alcem-nos. La vida sempre tindrà coses bones”, assenyala.

En aquest sentit, l’autor també fa referència als nous reptes als que s’enfronten els escriptors: la intel·ligència artificial. “Tinc por de que la intel·ligència artificial vaja a més i que cada volta utilitzem menys el nostre cervell. M’agradaria que la gent reflexionara sobre eixe xicotet risc”. Per açò mateix, Climent veu el seu llibre com una xicoteta pedra que va fent marge. “Tenim transmissió genètica i transmissió cultural, que el meu pas per este món el deixe un poquet millor, encara que siga molt poc, però algo”.

Al capdavant, ja es cuina la segona edició amb l’editorial Ataraxia, i, en poc temps, començarà amb l’escriptura del segon llibre d’una trilogia que va estar pensada per ser-ho des del primer moment.