“He volgut el bé de la Festa i he respectat a la institució”
El president de l'Associació de Sant Jordi, Juan José Olcina, afronta els seus últims dies en el càrrec
Aquest dijous 30 de maig, Juan José Olcina posarà fi al seu període com a president de l’Associació de Sant Jordi (ASJ). Eixe dia l’Assemblea de l’entitat festera triarà a la persona que relleve en el càrrec a Olcina.
Han sigut huit anys al capdavant de la institució festera, però la seua vinculació es remunta temps arrere, amb un total de 20 anys “en aquesta casa”, ja que inicialment va ser huit anys majoral i després va estar altres quatre com a ponent de Casal i Museu: “he treballat per aquesta casa molt de temps”, afirma Olcina.
De cara a optar a la presidència, argumenta que “accedir a aquest càrrec no és fàcil. Ho has de recapacitar molt i ho has de parlar amb la teua família, perquè els afecta, per molt que intentes mantindre apartada aquesta faceta d’ells. Li dediques molt temps a ser ací, a la institució, i amb això li lleves temps a la teua família, i fins i tot, al teu treball en algunes ocasions”.
A tot just uns dies que es produïsca eixe relleu, Juan José Olcina es mostra tranquil i convençut que “acaba un període i tornem a la fase de*fester, que és molt bonica”. En ella porta 60 anys i de la mateixa ha gaudit enguany especialment, en participar en l’esquadra centenària de la seua filà, els Mossàrabs: “el moment de l’esquadra és una altra manera de viure la Festa, amb els meus amics. Ha sigut un any molt bonic, he gaudit molt”. Malgrat eixa tranquil·litat i convenciment, assenyala que si que sent “nostàlgia per acabar”.
Apunta que durant tot aquest temps, ha mantingut el vincle amb els seus amics i amb les seues tradicions festeres que ja tenia abans d’accedir al càrrec, per la qual cosa considera que aquesta transició serà molt “natural”.
A part d’eixa mirada a l’immediat futur com un ‘fester’ més, quan Olcina tira la vista arrere pel seu cap passen molts moments, tant bons com dolents. Sobre els positius, assenyala que “hi ha molts. És molt agradable quan passen les festes o algun acte i et donen l’enhorabona, fins i tot anar per carrer i que te la done una persona que no coneixes. Això t’ompli”.
També indica que durant aquest temps ha “conegut a moltíssima gent, als companys, a la Junta Directiva…em quede amb això, amb el treball que fa la gent, amb la qual t’acompanya i t’ajuda. Això és el bonic per a mi d’estar en aquest lloc”.
Així mateix, remarca l’agraïment rebut per part de l’alcalde, Toni Francés, a través d’un escrit: “eixes coses se’t queden”, diu visiblement emocionat.
En la ‘cara B’ de la moneda estan els “comentaris que gratuïtament volen fer mal, em pregunte per què s’han de fer, utilitzant a més mentides i falsedats, això fa mal. Sé massa bé que bé per a tots no ho pots fer, però he intentat fer-ho el millor que he pogut per a tot el conjunt de la *Festa, hem estat treballant per a tots, i sé que la festa és molt egoista. Sempre he demanat que les crítiques siguen constructives. Si no t’agrada alguna cosa dis-me de quina manera podem fer-ho, perquè potser tens raó i podem agafar eixa idea”.
Dins d’eixa ‘cara B’ i d’aquelles coses que no es poden controlar i que ha suposat “la part més complicada” està la pandèmia de la COVID-19: “va ser un punt i apart. Voler fer una festa sabent que no podies, va ser molt complicat. Havíem de preparar les festes com si les anàrem a traure al carrer. Treballem el que no està escrit per a reinventar la *Festa i tractar de mantindre la flama viva”. Recorda que “havíem d’intentar fer *Festa d’alguna altra forma i per això apostem pels actes culturals i moltes altres activitats, amb les quals vam poder mantindre les subvencions. Aquesta casa necessitava diners per a mantindre’s en funcionament”. Conclou afirmant que “va ser un moment molt molt difícil i de molta faena per a tota la institució”.
A l’hora de qualificar aquest període com a màxim representant de l’entitat festera, Olcina fa al·lusió al “sentiment i amor per la *Festa”, explicant que “el que dediques ací és perquè vols a la *Festa i una altra part molt important és el respecte cap als altres”.
Quant a valorar aquest període, Juan José Olcina apunta que: “estic satisfet amb el treball que s’ha fet. Que haguera volgut fer moltes més coses? Doncs sí. És clar que si m’haguera quedat només 4 anys, possiblement no haguera tingut el temps suficient. Amb huit anys hem aconseguit alguna cosa que crec que serà històric, i que s’havia de fer”.
El president es refereix a la integració de la dona amb la modificació de l’Ordenança aprovada al gener: “és l’avanç més important en aquest mandat”, encara que especifica que malgrat “s’ha produït en el meu mandat, és una cosa de tots. Hem treballat tots en eixa comissió que es va fer i que estava la Junta Directiva, majorals i els primers trons, Ho hem aconseguit tots, no el president”.
Sobre haver estat únicament un mandat al capdavant, recordar que Olcina inicialment no tenia la idea de tornar a presentar-se al càrrec en 2020, però en coincidir amb la pandèmia “la Junta Directiva en ple va considerar que havíem de continuar, era una situació complicada perquè es produïra un canvi” i reconeix que en cas d’haver acabat en eixe moment “l’eixida possiblement no haguera sigut com la d’ara”.
Sobre possibles temes pendents, Juan José Olcina ha fet referència durant aquests anys a la creixent participació i a com això repercuteix, especialment en l’entrada: “enguany ens hem adonat que la gent s’ha involucrat, tant els primers trons com el món fester. Hi ha hagut festers que no ha participat perquè s’han adonat que moltes vegades no té sentit eixir. Cal donar l’enhorabona a les filaes. Potser, autoregulant la participació aconseguim mantindre els horaris i sense haver de canviar l’estructura de l’entrada”.
Finalment, assenyala que li agradaria ser recordat en aquest càrrec “com una persona integradora, que ha mirat pel bé de tots. He volgut el bé de la Festa i he respectat molt a aquesta institució, perquè per a mi està per damunt de les persones i de tots els càrrecs”.