“Ha sigut una temporada històrica, la millor del club”

Després de vint-i-tres anys ininterromputs ocupant càrrecs de responsabilitat, el viscut –i també patit– per Andrés Hernández en les últimes setmanes confessa que no han tingut parangó en la dècada i mitja que porta com a president del Patín Alcodiam. Afortunadament, la fi de festa feliç amb l’ascens a OK Lliga i el títol de la Copa de la Princesa a casa compensen llargament tot el patit aquests últims mesos.

–Més tranquil després d’una setmana tan intensa?
–“Ara sí, molt millor i molt feliç. Han sigut dies d’una emoció increïble. Pensava que després de vint-i-tres anys podria controlar millor els nervis i no ha va succeir així. He patit com mai m’havia passat abans. Les últimes han sigut setmanes complicades. Està bé patir, després les alegries s’assaboreixen millor, però m’hauria agradat no haver patit tant”.

–Imagine que molt content?
–“Contentíssim. Són molts anys en el club i mai havia viscut una temporada com aquesta. Ha sigut històric, sense cap dubte la millor del club. No sols per tot l’aconseguit, també per la manera que s’ha fet, que ha sigut increïble, molt merescut per cert. És la primera vegada que l’equip ascendeix a OK Lliga com a campió. Damunt amb el títol de la Copa de la Princesa, amb tots els obstacles que van haver amb decisions arbitrals increïbles. A més, no sols ha sigut un gran any per a la primera plantilla, també per a la pedrera amb dos equips que han quedat campions i altres dos subcampions de lliga. Ha sigut una temporada per a emmarcar en tots els sentits”.

–Sempre has buscat defensar al club per damunt de les persones?
–“Els jugadors, els entrenadors i els directius passen, el que queda sempre és l’entitat i és el que hem de cuidar i defensar. L’aconseguit aquesta temporada és fruit del treball de molts anys, de marcar una línia a seguir. Quan el club va pujar per primera vegada a OK Lliga no hi havia ningú de la casa i tots eren de fora. Mai he entés com un obstacle que vingueren jugadors o entrenadors des de lluny. No sols en el primer equip, també en la base. Sempre que fora per a aportar, han sigut benvinguts. Fa quatre o cinc anys era impensable veure a tanta gent de la casa en el primer equip. I quan dic gent de la casa no sols parle dels jugadors de la pedrera com Marc Castañer, Nico Seguí, Javi Verdú o Javi Alós. Em referisc també a Pere Cañellas, que ja porta més temps vivint a Alcoi que on va nàixer, també per Ferran Formatjé, Guiri, Gonzalo Pérez o Agustín Domínguez, que encara que és argentí té un fill que és alcoià. Són diversos els que van iniciar una nova vida ací arran de fitxar pe l’Alcodiam”.

–El cercle s’ha tancat amb un entrenador d’ací i alcoià?
–“L’arribada a la banqueta de Lorenzo Pastor ha sigut una de les decisions que més orgullós estic des que sóc president. Va prendre les regnes de l’equip com a tècnic novell i ara ningú dubta de la seua capacitat. Però torne a dir el mateix d’abans, per a mi no és tan important que siga d’Alcoi, valore més tot el que està aportant al club amb el seu treball. En el seu moment vam tindre a Diego Mir i Sergi Punset, que no eren d’ací però van aportar molt i és el que realment ha de valorar-se. Una altra qüestió important ha sigut veure que els quatre jugadores de la pedrera no han estat en la primera plantilla de farciment, sinó que han participat en moments decisius de la temporada i han complit, donant en tot moment la talla i demostrant que vénen espentant forta”.

–Aquesta labor de carrera de fons perfectament es podria traslladar a nivell de la gestió del club
–“És un altre dels orgulls que tinc. Portem uns anys a nivell de directiva en els quals han canviat unes certes coses per a mi de manera molt important en el funcionament de l’entitat. He volgut ser president però amb estatus de president, que al meu voltant hi haguera un equip de directius que cadascun s’ocupara de la seua parcel·la sense que ens trepitjàrem els uns als altres, i aqueix moment ha arribat. Ha sigut una labor de molts anys, puc presumir de tindre un equip on tots ens respectem. El difícil és aconseguir que un club com el nostre que un equip de col·legi funcione com una entitat professional”.

–Acabes mandat, quins plans tens?
–“Ara mateix vull gaudir aquest moment tan especial. La prioritat és acabar de tancar la plantilla de la pròxima temporada. Després m’asseuré amb els meus i prendré una decisió. Ara mateix no sé el que faré. La decisió que prenga serà pensant en el bé de l’entitat. Fa temps que dic que m’agradaria apartar-me i que una altra persona prenguera la presidència. He consultat la possibilitat que algú del meu equip es fera avant, però sempre he tingut la mateixa resposta: seguiran en el club mentre jo estiga com a president, quan el deixe marxaran amb mi. Estic convençut que el relleu és possible però falta la figura disposada a fer el pas”.