Gossos i fauna silvestre
És ben sabut que la fauna silvestre es veu constantment amenaçada per múltiples factors; la contaminació, la desforestació, la sobre utilització dels recursos naturals, el creixement poblacional… res que no hàgem escoltat tots. El que molta gent desconeix és que existeix un altre factor molt important en aquesta amenaça, i són els animals domèstics. Avui vull centrar-me en un en concret, el gos.
Hi ha diverses formes en les quals els gossos suposen una amenaça per a la fauna silvestre, una d’elles és la dels gossos assilvestrats o incontrolats. Aquests gossos solen viure en àrees rurals, normalment en xicotets pobles. Durant el dia romanen en les seues cases amb els seus propietaris descansant, i quan arriba la nit, comença la cacera. Aquests gossos ixen per les àrees naturals i acaben donant caça a moltes espècies – tant silvestres com a domèstiques – sense que, sovint, si més no els amos siguen conscients d’açò. De fet, especialment en la parteix nord del nostre país on la presència del llop és molt major, la majoria de danys causats al bestiar per part de gossos assilvestrats són atribuïts al llop; i molt sovint, premeditadament, tal com assenyala David Nieto Maceín en el seu article “Lobadas o perradas?”.
D’altra banda, també tenim els “gossos urbans” o aquells que habitualment viuen en la ciutat, i que, arribat el bon temps, comencen a visitar més freqüentment les àrees naturals amb els seus propietaris per a gaudir de passejos a l’aire lliure en plena naturalesa. I atès que aquest és el meu públic principal, és a qui dirigisc aquest article. Aquells que convivim amb gos, adorem veure’ls gaudir corretejan solts per zones naturals, banyar-se en els rius, o en les platges; en definitiva, deixar-los comportar-se com a gossos, lluny de la urbs que els obliga a caminar sempre amb corretja i a comportar-se de forma més humana que “perruna”.
La realitat és que, quan visitem àrees naturals, estem entrant en espais en els quals habiten altres animals. Sense anar més lluny, en la nostra zona podem trobar des d’una gran diversitat d’aus, fins a senglars, garduña, rabosa passant per llúdria, i diferents tipus d’ungulats, entre molts uns altres; a més de totes les espècies que passen per la nostra zona en les seues migracions anuals. Amb aquest tipus de gossos, segons la meua opinió, conflueixen dos factors que fan que suposen una amenaça per a la fauna silvestre. D’una banda, hem de la majoria de gossos tenen instint de caça, açò és que, davant la presència – o olor – d’un animal, se’ls desperta la necessitat de perseguir-ho i abatre-ho. Per sort, no tots els gossos són així, però hi ha un gran percentatge d’ells que sí ho són. D’altra banda, hem de la majoria de propietaris no té un control adequat del seu gos; açò vol dir que no tenen una bona trucada o una bona obediència per a poder controlar al gos encara que vaja sense corretja. El resultat de la suma d’aquests dos factors és que els gossos urbans que van solts per àrees naturals acaben donant caça, o com a poc, molestant a una gran quantitat d’espècies silvestres.
Semblara que estic volent dir que no s’han de visitar àrees naturals amb els gossos, i no es tracta d’açò, sinó de ser conscients que, vulguem o no, generem un impacte per on passem; i l’objectiu és que aqueix impacte siga el menor possible.
L’ideal és no eixir-se de les senderes marcades – ni humans ni gossos-, ja que la majoria d’animals silvestres cercaran zones arreplegades per a construir els seus refugis, i donar a llum i cuidar a les seues cries. Si un animal percep que la seua àrea de descans i cria és constantment envaïda per humans i gossos, l’abandonarà. Hi ha molts animals que solament crien una vegada a l’any i perdre aqueixa cria pot suposar un gran impacte per a la seua espècie. En la nostra zona tenim diverses àrees en les quals habiten espècies meravelloses, i unes altres en les quals s’estan començant a instal·lar. L’idoni serà no soltar als gossos en aqueixes zones, tal com ocorre en el parc natural de la Font Roja, en la qual es permet acudir amb gos, però no soltar-ho. Em sembla una mesura molt encertada.
D’altra banda, sóc partidària que, si un gos no té una bona obediència, no pot anar solt, ni per àrees urbanes ni per àrees naturals. Una bona educació és fonamental per a gaudir del nostre gos en qualsevol ambient; visitar àrees naturals no és sinònim de poder soltar al nostre gos de forma descontrolada.
En definitiva, quan visites àrees naturals amb el teu gos recorda:
• Respecta les normes de les àrees naturals on no es permet l’accés o solta dels gossos. Col·laborem amb la cura de la fauna silvestre.
• En les àrees naturals on es puga accedir amb gos, ja siga solt o lligat, no t’isques de les senderes marcades; ni tu ni el teu gos.
• En les àrees naturals on es puga accedir amb gos, no li soltes llevat que tingues una bona obediència. Educar al teu gos per a gaudir de qualsevol entorn és fonamental.
Article de Vanesa Carbonell. Educadora/entrenadora canina i Psicòloga