Germans d’altura
La infància de tots dos va ser bastant diferent a la de molts xiquets de la seua edat. Quasi al mateix temps van aprendre a caminar amb empunyar una raqueta. Influenciats per una família en la qual es respirava tennis pels quatre costats, gran part de la seua infantesa es va desenvolupar al voltant de les pistes de terra batuda del Club de Tennis La Plana de Muro. Fins que van haver de prendre una decisió. Pablo, el major dels dos germans, que ara té 19 anys, va optar pel bàsquet, aprofitant la seua envergadura i les seues qualitats per a moure’s sota el cèrcol, mentre que Carlos, el menor, que acaba de complir la seua majoria d’edat, va voler continuar amb la tradició familiar i apostar pel tennis.
Cadascun en el seu esport, van aconseguir obrir-se prompte un camí que els va portar a destacar des de ben d’hora. Els 2,01 d’altura de Pablo va cridar l’atenció del Lucentum que li va incorporar a la seua pedrera. Fa dues temporades va decidir tornar a la nostra ciutat i formar part de l’il·lusionant projecte del Mútua Llevant *NB Alcoi, recentment ascendit a Tercera Divisió. Acabava de matricular-se en l’EPSA on cursa Disseny Industrial i va pensar que era la millor opció per a compaginar estudis amb seguir creixent com a jugador.
El passat curs va decidir tornar al Lucentum per a reforçar la seua filial de Lliga EBA i entrenar amb la primera plantilla que cercava la tornada a Lliga Ore, un graó per sota de l’ACB. “No ha sigut un any fàcil, a Espanya no es facilita que un esportista puga compaginar una carrera universitària amb jugar a cert nivell, has de deixar d’estudiar o fer-ho a distància. En el filial complim amb l’objectiu d’aconseguir la permanència amb una plantilla amb molta gent de la casa i en el primer equip vaig tenir les meues oportunitats des de pretemporada. En el play-off vaig arribar a jugar quatre o cinc partits i en la final vaig poder estrenar-me en el segon partit. Ha sigut una experiència molt positiva, solament amb poder entrenar i jugar amb gent com Pedro Rivero, que ha jugat en l’ACB, era un continu aprenentatge”.
El seu futur a Alacant ara mateix és una incògnita. Aquests dies s’ha conegut que precisament Pedro Rivero serà el nou entrenador de l’equip. “Encara no sé el que faré, m’agradaria quedar-me i també tinc alguna proposta de clubs del nostre entorn que volen que em vaja amb ells. El pròxim serà un any de transició per a mi. Serà al següent, en quart curs, quan podré sol·licitar una beca de mobilitat i la meua il·lusió seria marxar-se a Estats Units. Tinc clar que del bàsquet no vaig a viure, per la qual cosa ara mateix la prioritat són els estudis”.
Pablo s’entristeix per la situació que travessa el bàsquet local a nivell federat. El descens a Autonòmica del Mútua Llevant NB Alcoi ha sigut un nou colp per a un esport poc acostumat a portar-se alegries. “És un llàstima que no s’aposte més decididament pel bàsquet en la ciutat. Amb mi està Carlos Pérez, Félix Climent porta molts anys jugant en Lliga EBA, en el NB Alcoi estan Joan Canalejas i Andy López, que acaba de fitxar a Xàtiva. És normal que la gent vulga anar-se fora d’ací perquè arriba a pagar-se de 300 a 400 euros o més, quan ací ni tan sols s’arriba a 100 o directament no es cobra”.
Els 2,01 del seu germà Carlos, que acaba de complir els 18 anys, li converteixen en un diamant en brut per als nous temps que corren en el món del tennis, cada vegada més físic i més bombarders en el circuit. Un exemple és l’alemany Zverev, finalista en l’últim Roland Garros, que mesura 1,98 d’altura. L’alcoià va començar 2017 enfonsat en la classificació del circuit nacional. Una lesió de nina li va portar a descendir fins al lloc 3.500 del ránking. Dotze mesos després havia recuperat més de 3.000 llocs i s’havia classificat per a una fase final del campionat d’Espanya de pista ràpida, trencant una sequera de més de dues dècades en el tennis local. L’últim que ho va aconseguir va ser el seu oncle Miguel Valor, campió d’Espanya de dobles en 1996.
Com reconeix Carlos, “vaig competir menys però vaig aconseguir millors resultats”. Va començar l’any guanyant un torneig júnior a Alacant, després es va imposar en la primera edició del provincial de València, més tard va aconseguir un wild car (invitació) per a disputar el Nacional de Granada. Va superar la prèvia i va aconseguir ficar el cap en el quadre final. Enguany ha tornat a guanyar, a l’abril passat a Almansa, on va guanyar en el torneig júnior i absolut, ocupant actualment el lloc 274 del ránking espanyol..