Gaizka Porras compleix el seu tercer curs com becat per la federació en el centre d’alt rendiment de València

Si alguna cosa pot presumir el nostre esport de finals 2020 és que figures ja contrastades com Jorge Molina o Néstor Abad tenen relleu que per darrere vénen espentant fort. Entre les joves promeses que busquen fer-se un buit en l’esport d’elit destaca el nom de Gaizka Porras. El judo, gràcies a l’encomiable labor que durant més de cinc dècades ha desenvolupat el Judo Club Alcoi, ha sigut una constant fàbrica d’excel·lents competidors.

Van ser molts els que van brillar en campionats provincials i autonòmics, mentres uns altres ho van fer a nivell nacional. Entre aqueix selecte ram de judokes que van despuntar en Campionats d’Espanya, la que va arribar més lluny va ser Carol Prats, ara ja retirada.

Coincidint amb els seus últims espertenecs com a excel·lent competidora aflorava una excel·lent generació de prometedors judokes locals la punta de llança dels quals van ser Adrián Sanchis i Gaizka Porras. El primer va aconseguir proclamar-se campió d’Espanya cadet en 2017 i va decidir sacrificar una carrera que apuntava alt pels seus estudis d’enginyeria. El seu company de generació, amb un judo de maduració més tranquil·la, va ser qui va prendre el relleu i va seguir avant. Un any després del títol nacional d’Adrián Sanchis, Gaizka Porras aconseguia la medalla de plata com a cadet en el Campionat d’Espanya.

Va ser quan la Federació Espanyola de Judo, dins de la seua política de captació de nous valors, li va tirar les xarxes a l’alcoià i li va incloure en el seu programa de joves talents com un diamant en brut per polir. Aquest curs compleix el seu tercer any com becat en el Centre d’Alt Rendiment que té la Federació Espanyola de Judo a València.

“Han sigut anys difícils però d’aprenentatge. Em va costar això d’haver de deixar la teua casa amb 16 anys, anar-te a viure a una gran ciutat, l’exigència d’estar entrenant amb els millors i haver d’organitzar-te tot, des dels menjars, les classes, els entrenaments”, confessa Gaizka Porras, que està passant aquest Nadal a casa, encara que no per això descura la forma i a les vesprades entrena en les instal·lacions del Judo Club Alcoi.

EN EL MILLOR MOMENT
Després de dos anys d’adaptació a la seua nova vida, assegura estar preparat. “Estic en el meu millor moment des que vaig marxar a València, tant física com mentalment. Sobretot la part mental és la que més estic tractant de millorar. El judo és força, però també tècnica i tàctica i si mentalment no aconsegueixes controlar-te difícilment podràs aconseguir bons resultats en les grans competicions. Abans em posava molt nerviós, em continua passant a l’hora de començar a competir, però tracte de controlar aqueixos impulsos. Molts combats es decideixen per detalls i ací és on vull millorar”.

L’any que estem a punt d’estrenar és fonamental en la seua carrera. Serà l’últim com a júnior abans de fer el salt a la categoria absoluta. El judo, un esport de contacte, ha sigut un dels més colpejats per la pandèmia. No va haver-hi campionats territorials ni Copes d’Espanya, només fa dues setmanes es va celebrar el Campionat d’Espanya sènior.

Encara que encara és júnior, la Federació Valenciana ho va seleccionar i va poder debutar a Madrid en un absolut. Va guanyar el primer combat i va perdre el segon per un gold score o punt d’or amb l’alcoià portant la iniciativa. Gaizka Porras es va quedar sense repesca, que era el seu objectiu. “Vaig acabar satisfet, vaig anar amb molts dubtes després de tants mesos sense competir, però vaig poder comprovar que estic a l’altura. Això em dóna molta força per al futur”.

El que ve a curt termini és el Campionat d’Espanya júnior. Serà al febrer molt possiblement en el mateix escenari del Nacional sènior. “El meu primer objectiu és una medalla, després està ser campió d’Espanya. Vull aconseguir-ho i estic capacitat per a aconseguir-ho. No és cap utopia”.

Depenent del resultat, el Nacional serà la clau per a l’Europeu o les Copes d’Europa, competició que ve disputant amb assiduïtat des de cadet formant part de la Selecció Espanyola. “La meua meta és l’elit i el somni, ser olímpic. És pel que treballe diàriament, per a mi el judo és la manera que tinc de connectar-me amb el món”.