Francisco Valor: “Dirigir a la Primitiva és fer un salt grandíssim”

Després d’una llarga trajectòria dins del món de la música, i especialment de les bandes del nostre territori, Francisco Valor Llorens va afegir el mes d’octubre al seu inflat currículum la direcció de la Corporación Musical Primitiva de Alcoy. Aquest càrrec significa per al compositor contestà un dels grans reptes de la seua carrera.

– Recentment has sigut elegit entre tres candidats per a dirigir la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, com va anar exactament aquesta elecció?
– Vam estar junts treballant amb la banda. Els candidats vam fer quatre assajos amb ells i després dirigim un concert de música festera, que es va fer a l’auditori Estimant Blanquer. Això va servir a la banda per a veure com treballàvem, assajàvem, i com era una mica la nostra visió i el que volíem fer amb ells. Es va fer una assemblea on es va votar qui seria el director. Van triar els músics, i és de les primeres vegades que em passa una cosa així, que els mateixos músics siguen els que elegisquen a un director, i la veritat estic molt content que em triaren a mi.

– També va ser la banda qui va proposar als candidats, o vau ser vosaltres mateixos els que vau postular per al càrrec?
– La banda va demanar currículums, i entre el més d’un centenar que van rebre, ells ja van elegir als tres candidats. Un era Eduardo Terol, un altre era Enrique Montesinos, i el tercer jo.

– Alguna vegada, amb anterioritat a les quals has esmentat dels assajos i el concert de l’auditori, havies treballat amb La Primitiva?
– Sí, jo havia estrenat obres meues, per exemple, el pasdoble ‘De Fusta a Metall’ dedicat a la Filà Alcodianos, així que ja havia tingut l’oportunitat de dirigir-los.

– Durant la teua carrera has dirigit i dirigeixes moltes entitats, a Cocentaina, que és la teua localitat, a València, Muro… però exactament què significa afegir al teu historial a la Primitiva?
– Per a mi dirigir una banda com la Primitiva d’Alcoi és un salt grandíssim, és un repte, perquè és una banda gran amb moltíssim bagatge, que fa molts concerts a l’any, en els quals s’han de programar molts assajos, s’han de programar també molt bé les obres perquè és una banda de referència en tota la comarca i per a mi és un repte i una il·lusió poder fer coses amb ells.
A part d’això també és una responsabilitat grandíssima, per la quantitat de gent impressionant de currículum i d’història musical que ha passat per la banda i per la direcció. A veure, és que la Primitiva és la banda d’Estimant Blanquer, que per als compositors o els músics que ens dediquem a dirigir o a compondre en aquesta regió, i bo, no sols en l’àmbit de Comunitat Valenciana, també d’Espanya, és un dels grans mestres, no sols d’Espanya, d’Europa. A nivell bandístic, Estimant Blanquer és un crac, i estar jo al capdavant de la seua banda, per a mi és tot un repte i un honor.

– Amb les restriccions per la pandèmia, has tingut l’oportunitat de debutar com a director?
– Sí, vaig tindre l’oportunitat a Elx al desembre. A Alcoi encara no he pogut, a part del concert que hem tingut de prova que es va celebrar a l’octubre.
Per culpa de tot això ens han caigut un munt de concerts, teníem també un de Nadal a Alacant, i es va anul·lar. Tota una programació al calaix… I el 20 de febrer teníem un concert en el Teatre Calderón que la banda fa anualment i que és de temàtica lliure. La veritat és que era un concert molt bonic, ja que al no poder asseure’ns els 80 músics damunt de l’escenari, havíem programat un concert per famílies d’instruments.

– Llavors de moment no hi ha cap acte a la vista que es puga confirmar, no?
– No, i el problema que tenim totes les bandes és que no es pot assajar, i si no es pot assajar no podem fer concerts. Tenim el concert de Diumenge de Rams, que és el concert per excel·lència de la Primitiva, i no sé com estarà la cosa… Només amb assajar al març estaria ja complicat perquè són només tres setmanes, així que a l’estiu veurem què passa. No estem assajant perquè no podem estar tantes persones juntes. I és un rosegue, perquè tinc molta il·lusió, perquè estar dirigint una banda així i no poder treballar… Tot passarà…

– Has pogut parlar amb el teu antecessor, Àngel Lluís Ferrando? Què t’ha comptat?
M’ha dit el que ja sabia, que és una banda que si es treballa es poden fer moltes coses. Vaig tindre l’ocasió de poder prendre’m un café molt llarg amb ell. I bo, he dit abans que era la banda d’Estimant Blanquer, però també és la banda que deixa Àngel, que per a mi és un referent a nivell compositiu, a nivell d’estudi de la música i a nivell de direcció de la nostra comarca. Tots els concerts diferents que ha fet deixen en evidència que no és un director a l’ús que es deixa portar pel que s’estiga tocant en altres bandes, sinó que ell busca repertori, fa concerts temàtics i els fa d’una manera extraordinària, com, per exemple, el concert enregistrament de la música d’Ovidi Montllor, que va ser una passada, i així et podria dir molts més.

– Per a finalitzar, quins projectes o iniciatives t’agradaria poder dur a terme durant la teua adreça?
– Projectes tinc molts. Li vaig proposar a la banda moltíssimes coses que podríem fer com, per exemple, concerts monogràfics d’autors que estiguen a un gran nivell en el tema de música per a orquestra de vent, no fer només música per a festes, sinó fer també música per a concert, ja que ací tenim moltíssims autors, com Carlos Pellicer, Saül Gómez… Això seria una idea molt fanfarrona, poder fer concerts monogràfics, i que aqueixos autors pogueren dirigir també a la banda. Una altra idea és aprofundir en l’arxiu que té la banda, que a nivell nacional es conserven molt pocs arxius de música original per a banda de principis del segle XX, i és una passada tota la música existent. Seria molt interessant rescatar i fer concerts, o enregistraments d’aqueixa música. Tot això sense deixar de costat la nostra música més emblemàtica, que és la música de Moros i Cristians.