Francés i la perversió dels símbols

Tot poble té uns elements simbòlics que l’identifiquen. Per a un peixater de Calp és el Penyal d’Ifac, per a un contestà és el seu castell, i per als alcoians són el barranc del Cint o el Pont de Sant Jordi. Aquest tipus de referents del paisatge d’un poble són comuns a tots, propis de tots els veïns, i tots gaudim de la possibilitat de fer ús d’ells.

Però hi ha un tipus de símbols amb un significat de major valor, al ser resultat d’una construcció cultural històrica per part d’una col·lectivitat. És el cas de la creu de Sant Jordi. Aquest símbol, present a les tradicions i senyeres de tants pobles europeus, és per als alcoians una de les seues senyes d’identitat.

I tota expressió cultural d’un poble, més quan es tracta d’un símbol que l’identifica, ha de ser tractat amb el màxim respecte i fins i tot, diríem, que amb elegància.

Ara ens trobem de nou amb una demostració per part de Toni Francés de falta de cultura, d’ignorància, d’allò que és un símbol, en aprofitar la Creu de Sant Jordi com un recurs de disseny gràfic per a la publicitat del P.S.O.E. d’Alcoi. No es pot demanar més a qui no sent de veritat allò que representa la Creu de Sant Jordi.

Diran que és un “guinyo” o qualsevol excusa emparada en una pretesa modernitat d’estil. Fals. Han pervertit un símbol, fent ús d’un element de l’imaginari col·lectiu, per intentar apropar-se a una societat de la qual cada vegada es troben més lluny.

La sensibilitat, la cura, pels símbols d’un poble, serà sempre un deure de qui aspire a regir-lo, per aquest motiu el Partit Popular no pot admetre que Toni Francés se n’aprofite de la Creu de Sant Jordi per a fer d’ella un signe de més a la seva publicitat.