Fira Modernista: Iniciativa de gran acceptació amb la qual recuperar un passat il·lustre
Les tres edicions celebrades fins hui han consolidat l'esdeveniment com una cita destacada en el calendari festiu
Amb tres edicions fins hui –camí de la quarta– la Fira Modernista s’ha guanyat a pols el seu espai dins del calendari festiu alcoià. Més enllà de posar en valor el patrimoni industrial i arquitectònic de finals del segle XIX i principis del XX, la iniciativa també ha contribuït per a ‘desestacionalitzar’ un turisme que tradicionalment ha depés en excés de la campanya nadalenca i de les festes de Moros i Cristians.
La ciutat ha volgut rescatar de l’oblit figures històriques que han contribuït a llaurar la fisonomia alcoiana, com l’arquitecte Vicente Pascual –introductor del modernisme a Alcoi–, que va ser homenatjat en l’edició de 2017. L’escultor Lorenzo Ridaura ho va ser en la Fira de 2018, mentre que l’edició de 2019 es va dedicar a la memòria de la mestra i filantropa Donya Amalia.
Una altra dels costums que s’ha instaurat –i que l’equipara a la resta de tradicions festives d’Alcoi– és el disseny del cartell amb què promocionar l’esdeveniment. Diferents tècniques i temàtiques per a representar el caràcter particular de cadascuna de les edicions de la Fira Modernista.
Aquesta particular recuperació del passat també ha fet partícip a la ciutadania, mitjançant la recreació d’esdeveniments històrics oberts a la seua participació. En la primera edició es va escenificar la inauguració del Pont de Sant Jordi, que va tindre lloc en 1931. Per a 2018 es va convocar una manifestació obrera amb la qual recuperar la històrica reivindicació de la jornada laboral de 8 hores.
En el cas de la tercera edició també es va convocar una concentració, en aquest cas contra el sistema de reclutament de cinquens per a la Guerra del Marroc de principis del segle XX.
PERSONATGES IL·LUSTRES
Vicente Pascual: L’introductor del Modernisme a Alcoi
Juntament amb Timoteo Briet, és l’home que més va canviar la fisonomia d’Alcoi durant els anys d’auge industrial. Va obtindre la plaça d’arquitecte municipal d’Alcoi en 1894 i va reformar el disseny de la Glorieta en 1899. Militant del Partit Liberal i amic de Canalejas, va ser nomenat alcalde d’Alcoi de 1909 a 1913. En 1910 va edificar el Mont de Pietat i Caixa d’Estalvis i va inaugurar la colònia agrícola de Els Plans.. En 1922 va crear el conjunt de la Font Roja i va unificar les fàbriques de Ferrándiz i Carbonell.
Ridaura: Referent de l’art escultòric modernista
Ridaura va tindre una evolució estilística des de l’Academicisme dels seus inicis, passant per un Modernisme i un cert idealisme expressionista, fins a culminar la seua producció amb el desenvolupament de formes pròximes a l’Art déco. Entre les seues obres més destacades es pot citar el grup de les Virtuts Teologals, L’Àngel del Silenci, el Panteó de Carbonell o els àngels de l’altar major de l’església de Sant Jordi. De les escultures es conserven únicament els caps en el Casal de Sant Jordi.
Donya Amalia: Mestra en valors i filantropa
Amalia García Miralles –coneguda com a Donya Amalia– era mestra titulada; feia classes nocturnes per a xiques a les quals ensenyava a llegir i escriure, cosir, brodar. Va fundar el ‘Patronat Dominical de la Puríssima’ o ‘Col·legi de Senyoretes de la Puríssima’. Va ser membre actiu de la comunitat educativa, ja que va formar part en 1918 de la ‘Junta de Primer Ensenyament’ i, almenys entre 1928 i 1932, de la ‘Junta Local de Protecció a la Infància.