Exposició en el Centre Cultural Mario Silvestre de Fons Stillans Francés

Emmarcada entre les finestres i les rajoles del mur, una xicoteta i fràgil figura deambula entre esclats de blancs i negres que ella domèstica perquè no isquen com a resquilles de les pròpies parets. Es tracta de Fuencisla Francés, domadora de la geometria, directora d’orquestra fractal que utilitza el pinzell per a dirigir una atrevida simfonia en allegro vivace.

Avança l’artista segoviana, el nom de la qual, Fuencisla, prové del llatí fons stillans, (font que brolla ), pel mapa del seu territori, fent brollar l’art per les canelles d’una saviesa que ha reblit durant més de 50 anys d’ofici.
Fuencisla Francés quan exposa, analitza l’arquitectura de la sala tractant-la com un immens llenç en el qual expandirà l’obra d’una forma harmònica, sense salts mortals, creant una instal·lació que tot l’embolica, enfrontant-se a diferents metamorfosis de la matèria i sabent com es comporta a priori la seua tasca, la distribueix per les parets i sales d’una manera (i no d’una altra sense concedir opció) per a crear el seu propi bosc geomètric.

On abans només existia la vall erma composta de mur i sòl, Fuencisla aconsegueix el contrapunt adequat inundant els murs, situant prismes i instal·lacions que alberguen els collages sobre fusta i teles formant panells i pilars. No queda ací la seua visió plàstica sinó que busca contrastar els colors freds, blancs verds, grisos i blaus indagant en un embolcall que els oferisca calidesa i d’aquesta manera representar la calor amb el so musical de les cigales d’una obra sonora composta per Pep Llopis que rep al visitant creant una sensació d’harmonia entre els oposats. El fred visual de la instal·lació en oposició a la calor del so i tot això complementat pel buit i els racons que conformen les llums de l’espai expositiu. En les seues instal·lacions no existeix un camí guia que puga indicar a l’espectador per on començar; el trajecte no està determinat si no deixat a l’atzar i la percepció de la persona, qui intueix el seu propi recorregut a través de la seua pròpia Kinestèsia.

Convé durant la visita abandonar-se a les sensacions que murmuren un espai meticulosament treballat per l’artista, que col·loca un a un tots els elements del conjunt obtenint amb ells una fusió entre arquitectura instal·lació pictòrica, so i llum seguint la màxima gestáltica que el tot és superior a la suma de les parts

El fred amb el color, la calor amb el cant de les cigales
Fuencisla elabora el collage amb oli sobre tela, taula o cartó, treballa sense esbós previ, tot de primera intenció i amb aquesta tècnica alla prima, construeix inductivament, és a dir del general al particular, l’artista crea l’obra i una vegada acabada és segmentada amb les seues pròpies mans segons la intuïció i expandits els fragments a través dels murs, llenços i panells.

Les seues fonts són molt dispars, començant per la família d’artistes de la qual descendeix, formada pels pintors alcoians Plácido Francés, el fill Juan Francés Mexia i el seu cosí Emilio Sala Francés; ells van ser els primers mestres, després vindria Piet Mondrian, Juan Gris amb els plans cubistes, el joc lumínic entre el buit i el sòlid de Giorgio Morandi. Les reminiscències del seu treball abasta l’holandés Cornelis Escher amb els seus gravats òptics surrealistes

Doctora en Belles Arts, Fuencisla Francés fa instal·lacions des de l’any 83 i continua considerant-les com a constel·lacions fascinants. Durant el confinament fins hui ha treballat sense parar. Fruit del seu treball és la instal·lació. Punt de Fuga del Centre del Carmen de València que ara es pot contemplar també a la Llotja del Peix d’Alacant i en paral·lel celebrem L’Exposició Sobre Blanc al, nostre abast en el Centre Cultural d’Alcoi.

L’originalitat de Fuencisla Francés radica en les fonts d’inspiració que estan ancorades en l’observació del quotidià que l’envolta i la capacitat d’abstraure i concretar aquesta realitat, que va traduint en els seus treballs en noves geometries espacials plasmades en grans formats per a investigar el comportament de les formes que percep al voltant quan passeja per València o per qualsevol ciutat; l’acumulació, l’atzar i repetició de fenòmens que ocorren al carrer, d’objectes que ens envolten, de moviments contraposats, de sons, de sensacions aèries, atmosfèriques… tot aquest conjunt simultani de esdeveniments constitueixen el principi i fonament del seu art, intenta l’artista traduir aquesta realitat en formes abstractes que no són més que una reducció del quotidià a esclats, impactes dinàmics de tela i paper, tessel·les en expansió formes i textures que centrifuga en una explosió del seu asteroide creatiu, prèviament concebut i materialitzat que interpreta la realitat assimilada per Fuencisla i que amb els seus pinzells i tisores sintetitza, abstrau i plasma sobre les superfícies connotant-la de punts de vista envolupants que l’expliquen, una realitat que com deia Walter Benjamín és sempre a trossos, percebuda en els seus fragments.

Compta Fuencisla que una vegada, estant en la Plaça de la Verge de València inundada de coloms, de sobte un petard va fer que els coloms alçaren a l’uníson el vol. Tots junts els vaig poder veure com una abstracció, el colom es fusionava en el seu vol marcant espais desdibuixat., em quede amb aquesta sensació de trossos observats. I aqueixos coloms al vent de Fuencisla Francés són les peces ordenades acuradament que es comuniquen en un dialogue espontani amb l’espectador en aquesta Exposició.

per José Luis Antequera, Associació Valenciana de Crítics d’Art.