Estancades les negociacions per a renovar a Josele González i Vicente Parras

L'Alcoyano confia a tancar la continuïtat de tots dos abans de Setmana Santa

Estancades les negociacions per a renovar a Josele González i Vicente Parras
Josele González, cumpleis la tercera temporada com a director esportiu de l’Alcoyano.

La renovació de Josele González i Vicente Parras com a principals responsables de la parcel·la esportiva de l’Alcoyano es troben ara mateix en punt mort. Res a veure amb el que va ocórrer fa un any, quan a hores d’ara, s’emportaven dues setmanes des de l’oficialització de la continuïtat de Josele González i la presentació de l’acord va ser a so de bombo i platerets amb tota la directiva present en l’acte.

Estem ja a l’abril i fonts consultades del club asseguren que existeix un esborrany del nou contracte del director esportiu, però els dies van passant i segueix sense plasmar-se la signatura que rubrique l’acord que de moment és verbal. De portes cap a fora es tracta de transmetre normalitat, si bé de portes cap a dintre es comença a detectar-se una certa calma  preocupant perquè la situació, lluny d’avançar, dona la sensació d’estar cada vegada més estancada.

En el mateix punt d’eixida que Josele González es troba Vicente Parras. El tècnic no signarà la renovació que sembla pactada mentre no se certifique l’acord amb el director esportiu. que es qui va portar a Parras a l’Alcoyano i amb qui ha treballat braç a braç aquests tres anys per a traure de les catacumbes a l’Alcoyano després del traumàtic descens a Tercera fins a posar-lo de nou en l’òrbita futbolística amb  últim ascens a la Primera RFEF.

Cap de les dues figures ofereix discussió, ni entre l’afició ni tampoc en la pròpia directiva. És una qüestió d’indefinició del club per a començar a planificar la nova plantilla. Ni Josele González ni Vicente Parras signaran res mentre el club no es pronuncie sobre les seues possibilitats econòmiques per a començar a dissenyar l’equip amb uns mínims, que ineludiblement passen per un pressupost que no predestine al Deportivo a ser un candidat al descens des de la primera jornada de lliga.

Ofertes d’altres clubs
L’estancament comença a no passar desapercebut a altres oïdes, que comencen a fregar-se les mans davant la possibilitat de pescar en riu regirat si els dies continuen passant sense novetat en el front i amb la situació entre totes dues parts enquistant-se. Fonts consultades del club indiquen que no s’arribarà a aquest punt i prompte hauran moviments sobre el tema. Fins i tot es posa un límit per a l’acord total: Setmana Santa. S’assegura que per a llavors estaran les dues renovacions tancades i presentades.

Acord en setmana santa
Des del club s’al·ludeix com a causant d’aquest alentiment de l’acord a l’economia de guerra amb la qual ve convivint des que Juan Serrano va deixar la presidència i l’important forat que va deixar en les arques com a herència. La situació arriba a tal punt que en les últimes setmanes s’han hagut de fer front a deutes que s’arrossegaven de fa quatre temporades. Aquesta dura realitat fa que el dia a dia siga molt complicat i condicione molt algunes decisions de futur. És cert que ara mateix l’Alcoyano no conviu amb  les denúncies en AFE que s’acumulaven. Es va arribar a demanar un aval per a començar l’actual temporada.

El projecte d’un club amb capital exclusivament local no ha acabat de cristal·litzar per complet malgrat els enormes esforços que s’han fet en aquesta direcció. Això sí, s’han obert moltes portes, algunes estaven tancades de bat a bat amb l’anterior president, però la injecció econòmica que es necessita obliga a no conformar-se amb l’aconseguit.

Grup inversor
Fins hui, Miguel Hita estava sent el salvavides que acudia en auxili del Deportivo en els seus pitjors moments. L’empresari il·licità és l’accionista majoritari del club però no té la majoria accionarial. De portes cap a dintre no es vol sentir parlar de l’aterratge d’un grup accionarial –que sí que va negociar Juan Serrano– prenent les regnes de l’entitat, ja que s’entén que suposaria endinsar-se en una etapa incerta amb dubtosos resultats, però no és menys cert que l’economia de l’Alcoyano requereix de seguir un altre camí a l’actual per a aconseguir una estabilitat financera i així disposar d’una capacitat de planificació que actualment no es té i que a curt termini pot ser perillosa pel que s’està jugant el club en aquests moments.

Advertisements

Send this to a friend