Una reflexió arran de l’Hospital d’Oliver. SANDRA OBIOL. Portaveu de Guanyar Alcoi
La notícia s’ha mogut molt bé pels mitjans de comunicació i les xarxes: es demanarà a Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives que comencen les gestions per revertir la gestió privada del geriàtric d’Oliver. Ha sigut una proposta de Guanyar que el govern municipal ha acceptat i a més a més ha ampliat a la resta de residències de la ciutat i ha tingut el suport de totes les forces d’esquerres de la corporació. I ens alegrem molt, moltíssim, perquè és una demanda que duem dècades fent però que no havia rebut el suport del partit que governa: ampliar l’espai d’allò públic.
En primer lloc cal assenyalar que no ho demanem perquè la situació del geriàtric d’Oliver plantant cara al Covid-19 dóna indicis de que ha sigut millorable, doncs és una de les residències amb major nombre de morts de l’Estat espanyol. És clar, parlant de dades de fonts no oficials perquè d’oficials van parar de donar-ne’n fa temps. Ho demanem perquè és totalment incompatible que l’empresa privada siga la garant dels drets socials i cívics de les persones. Si el seu objectiu és tindre benefici econòmic que repartir a final d’any això és incompatible amb invertir el màxim de recursos possibles al benestar dels seus usuaris i de proveir d’unes condicions decents de treball a la plantilla. Per tant no ho volem perquè l’empresa, previsiblement, ho haja pogut fet malament, també ho volem en les empreses que ho han fet bé. Ho volem perquè interès públic i interès empresarial són incompatibles, ho mires per on ho mires.
Això no lleva que reclamarem o donarem suport a qualsevol investigació judicial que es duga a terme, perquè és cert que s’ha de dilucidar si hi hagut algun tipus de negligència. Però no volem la gestió pública dels serveis públics per les negligències, tot i que contribueixen a enfortir la necessitat de la demanda.
Per això ens alegrem moltíssim d’aquest acord del plenari. L’única cosa que ens dol és que sempre fem tard. Perquè fa a penes uns mesos quan els familiars dels usuaris es queixaven de manca d’atenció i negligència davant d’un brot de gastroenteritis el govern socialista defensava que en la gestió privada de la residència no hi havia cap problema i que tot anava a les mil meravelles amb aquesta concessió. Potser si no haguérem fet tard i haguérem fet públic el servei que va ser privatitzat pel PP però també acceptat pel PSOE durant anys, no estaríem davant d’aquesta situació. I és cert que bé està el que bé acaba, però massa persones s’han hagut d’enfrontar a una situació dolorosíssima. Unes persones als que els volem enviar, de nou, el nostre escalf.
Només ens queda l’esperança que, si el govern socialista és coherent, revertirà la concessió privada dels serveis públics de la ciutat que van ser privatitzats. D’ací poc ho sabrem, doncs enguany s’ha de decidir el del transport públic i l’aigua potable. Aprendre de situacions doloroses és imprescindible.