Ser alcoianes, però de veritat. INMA BELDA. Membre de Guanyar Alcoi

Tinc una filla que té TEA, és a dir, un trastorn d’espectre autista. Unes sigles sota les que s’integren diferents manifestacions d’aquest trastorn: autisme, síndrome d’Asperger, Trastorn Desintegratiu infantil i altres trastorns generalitzats del desenvolupament. Per tant estem parlant d’una condició, que no malaltia, molt complexa i que es pot manifestar en les persones de molt diverses maneres. I vull incidir en aquests dos aspectes: primer, NO és una malaltia, no té cura, és una condició que no abandonarà a la persona que la pateix mai, encara que sí que podem trobar vies per a pal·liar com afecta aquesta condició a la vida quotidiana de la persona que la pateix. En segon lloc, no hi ha dos persones amb TEA iguals, depèn del seu propi desenvolupament personal, dels suports i l’estimulació que puga rebre. I no es veu, podríem dir que estem davant d’una discapacitat invisible i potser per això poc atesa des de les institucions.

Les persones amb TEA, la majoria, tenen moltes dificultats amb el llenguatge oral, prefereixen allò visual, i això els afecta molt a l’hora de relacionar-se amb la resta de la gent. Igualment poden presentar dificultats sensorials, per exemple, una música estrident a una fira d’atraccions és possible que la estiguen escoltant com a 10 voltes més alta que tu o que jo. I solen patir molt davant de situacions on hi ha sorolls d’alt volum o llums molt fortes i estridents. Tot el que estem acostumats a veure precisament en una fira. Per això la iniciativa que hem proposat des de Guanyar Alcoi i que ha sigut acceptada pel govern municipal és tan important: perquè atén les necessitats de persones que formen part de la nostra ciutat i que fins ara no han tingut cap resposta, tot i la senzillesa de la mesura. Ja són moltes poblacions les que han aplicat la mesura d’incloure temps de silenci en les seues fires d’atraccions. Sense anar més lluny Cocentaina. Amb la meua filla vam poder anar a la Fira de Tots Sants on es van proveir uns moments de silenci en les seues atraccions, amb això la meua filla no es va posar nerviosa i vam gaudir moltíssim. És molt important que pensem que són llocs on van moltes xiquetes i xiquets i ser exclosa d’aquests llocs, és ser exclosa d’espais de sociabilitat molt importants.

Si finalment es duu a terme aquesta proposta de Guanyar, Alcoi serà una miqueta més inclusiva. Però encara ens resta molt per fer. Hem de procurar que totes les persones es puguen moure per la nostra ciutat de manera autònoma, això és una accessibilitat universal. Per exemple, per a les persones amb TEA resulta fonamental que els llocs siguen accessibles cognitivament i seria molt important que, almenys als llocs públics, hi hagueren pictogrames que indicaren el lloc on estan i quines funcions hi poden fer allí. Seria un element essencial per a afavorir la igualtat d’oportunitats no només per a les persones amb TEA, també per a les persones amb dificultats de visió o els que no entenen la nostra llengua. Fer d’Alcoi una ciutat per a totes i tots és el compromís de Guanyar, la plataforma de la que forme part, i treballarem de valent per aconseguir que siguem totes alcoianes, però de veritat, amb els mateixos drets.