Qui som No+ Precarietat. JAUME BROTONS.

Aquests dies i amb motiu de la concentració en la Plaça d’Espanya del nostre Espai, algunes organitzacions i col·lectius es preguntaven –com si fórem nous i acabàrem d’aparéixer- qui podria estar darrere de No+Precarietat. La resposta és fàcil, persones a títol individual que estan preocupades per la Precarietat permanent en què han quedat àmplies capes de la nostra Societat.

Provenim del món de l’activisme, i alguns militem en diverses organitzacions polítiques. Així el Grup de Treball –que vindria a ser alguna cosa així com una directiva-, prové d’organitzacions progressistes, com ERPV, RV/PVE, Compromis, Guanyar Alcoi, EUPV i Podem, o organitzacions sindicals com la Intersindical Valenciana, també com déiem persones no adscrites a cap partit polític o organització.

El motiu de la concentració del dia 15 en la Plaça d’Espanya, estava clar, denunciar la situació de falta d’habitatge social i el fet greu que hi haja “gent que dorma al carrer, en ple Segle XXI”.

El nostre col·lectiu al llarg de quasi dos anys de la seua posada en marxa, arran de les protestes dutes a terme en tot el país, primer amb el M15, després amb les “Marxes de la Dignitat” i finalment amb diversos col·lectius de treballadors, que va donar inici a No+Precarietat Estatal. A nivell Comarcal del Alcoiá-Comtat, ens hem dedicat a la difusió de la Renda Valenciana d’Inclusió, a demandar la necessitat d’habitatge públic i d’ús social, a ajudar a altres col·lectius- sense immiscir-nos en els seus objectius i funcionament – com ha sigut, el denunciar la situació dels malalts mentals, per la falta de posada en marxa del CEIM, o denunciar públicament, a través d’articles d’opinió l’accessibilitat a Alcoi, en solidaritat amb “Avançar”, o també amb la situació del Preventori, el seu abandó i el tancament de les Piscines, entre altres.

Hem comparegut en quasi tots els mitjans de comunicació comarcals, denunciat la situació de precarietat de tantes persones, hem contactat amb col·lectius precaris, tant de persones nacionals com estrangeres, perquè la Precarietat no entén de races, sinó que afecta directament a les persones més vulnerables provinguen d’on siga.

Quan ens hem dirigit a les dones, és perquè la Renda Valenciana d’Inclusió a molts col·lectius, com les famílies monoparentals, regides en la majoria de casos per dones o víctimes de Violència de Gènere, podien ser beneficiades per aquesta Renda. Quan hem contactat amb grups com Creu Roja, Asproal, Caritas etc., ho hem fet perquè és en aquests llocs, on es manifesta la pobresa i l’exclusió en profunditat. Quan ens hem dirigit també als Pensionistes, és perquè sàpien molts d’ells que dins de les moltes limitacions que té la Renda Valenciana d’Inclusió, es pot afectar, per exemple als que cobren menys pensió com els Pensionistes receptors de les No Contributives o de les mínimes, cuán ho fan per davall dels 630 €, que és l’import per a una persona de la citada Renda, es pot complementar fins aquesta quantitat, i potser són desconeixedors d’això.

Perquè en definitiva quan hem estat en molts llocs parlant que la Renda Valenciana existia, ens hem trobat que molta gent amb dret a percebre-la ho desconeixia, i hem col·laborat en la seua difusió, i els hem acompanyat a reunir la documentació i conéixer la informació sobre aquesta, perquè a moltes persones aqueix simple pas de superar la burocracia, ja els resulta un impediment i molts abandonen.

Ho hem fet perquè la Caritat i la mendicitat, i la necessitat, passaren a ser un “Dret Individual”, que és el que defensem, que les persones visquen en aquesta situació de precarietat amb “Dignitat”, a través de la reivindicació d’una Renda Mínima, que li permeta incorporar-se al teixit social i laboral.

A aquells que es senten incòmodes amb nosaltres, només han de preguntar a la gent que hem pogut ajudar, per a saber que és el que fem i realitzem. Nosaltres estem lluny d’egoismes i protagonismes personals. Mai utilitzarem la nostra organització, per a estar al cim públic, i creure’ns imprescindibles d’alguna cosa, només som persones al servei d’altres persones que ens puguen necessitar.