Protegim i cuidem la Font Roja
La crisi sanitària derivada de la COVID-19 ha fet que s’haja reduït la nostra mobilitat. Com no hem pogut viatjar tant com voldríem, hem eixit més que mai al nostre entorn més proper, per estar més en contacte amb la natura. Però, hem d’anar amb molta cura, perquè si no ho fem de forma regulada generarem també efectes negatius en el nostre entorn més preuat. Tots els parcs naturals del territori valencià, i la Font Roja no és aliè a esta realitat, han registrat un increment desmesurat en el nombre de visites. Aquest fet està generant tota una sèrie de problemes que hem de resoldre, ordenant els accessos i els usos i limitant també el nombre de visitants, és a dir, la capacitat de càrrega que un espai natural pot acollir sense que es generem problemes.
I vos preguntareu: Per què és necessari introduir aquest tipus de mesures? Primerament perquè el trànsit de visitants sense control pel parc natural posa en risc els valors naturals pels quals es va declarar l’any 1987, especialment la flora. És necessari recordar que Font Roja és el parc natural valencià amb major nombre d’espècies segons els registres del Banc de Dades de la Biodiversitat de la Generalitat Valenciana. Vos imagineu una Font Roja desnaturalitzada? Això no ho podem permetre.
També pels problemes de seguretat que generen les visites que es realitzen en cotxe, els quals queden aparcats als vorals de la carretera, envaint en moltes ocasions els terrenys forestals, una vegada que la zona d’aparcament està completa. Però malauradament tot no queda ací: estic pensant, per exemple, en la contaminació acústica i d’emissions que generen els vehicles en transitar per un espai tan fràgil com és Font Roja. I estic pensant també en els problemes d’accés que els cotxes poden generar als vehicles d’emergències en cas d’haver d’alguna incidència. Ho hem vist a les serres de l’Aitana i La Carrasqueta amb l’arribada massiva de visitants que volien xafar la neu caiguda en gener. Ara bé, la imatge de Font Roja cada diumenge no és gens diferent, tant a Alcoi com a Ibi.
I per últim, perquè si convertim els nostres espais naturals en focus massius d’atracció i d’esbarjo estarem també posant en perill la nostra salut -grans grups de gent, ús indegut de la mascareta-. No oblidem que quanta més afluència de visitants hi haja, més possibilitat de contagis hi haurà. Per favor, cuidem-nos. Hem de gaudir dels nostres espais naturals d’una forma segura per a tots nosaltres, però també per al propi espai.
Tot açò fa necessari que les administracions implicades i amb competència en el Parc Natural posen en marxa una estratègia compartida en vies a solucionar aquesta situació, tant a Alcoi com a Ibi, i eixa és la dinàmica actual que està seguint-se al Parc Natural. Per al Consell de Protecció és una qüestió preocupant i primordial i així s’ha posat de manifest en les reunions realitzades, especialment en la darrera del mes de novembre en la que es va aprovar, a proposta de la pròpia Generalitat Valenciana, la regulació i limitació d’accés en els itineraris dels espais naturals protegits -esperem que siga efectiva-.
Però no hem de tenir por d’anar més enllà amb aquest tipus de mesures, tal i com s’ha fet aquest estiu a moltes de les platges valencianes i tal com es fa ja a altres parcs naturals i parcs nacionals. I en aquesta línia està treballant-se en l’actualitat, col·laborant Parc Natural i Ajuntament d’Alcoi. Hem de donar el pas de limitar l’accés dels cotxes al llarg de l’any, reduint el nombre de places d’aparcament i establint sistemes de reserva prèvia. Hem d’intensificar el control dels accessos, limitant l’entrada amb sistemes del tipo barrera automàtica o similars, sense generar inconvenients als residents en el parc. I hem d’ordenar i regular també l’accés de les persones, el nombre màxim diari que pot accedir, sense perdre mai de vista que la Font Roja és nostra -ho recordeu, veritat?-, promovent per a això els mitjans de transport col·lectius sostenibles i facilitant la visita a peu i en bicicleta fins al parc.
Entre tots hem de protegir i cuidar la Font Roja, veïnes i veïns d’Alcoi i Ibi, i administracions amb capacitat d’intervenció, perquè si no ho fem farem nostre el popular refrany que diu “d’ací a cent anys, tots calbs”.
Jordi Tormo i Santonja. President del Consell de Protecció del Parc Natural de la Font Roja