Pitada reivindicativa en el Andreu Sempere

El IES Andreu Sempere ha puesto en marcha una campaña reivindicativa en la que está poniendo de manifiesto su desacuerdo por lo que está ocurriendo con la reforma y rehabilitación de este centro, que lleva a la espera casi dos décadas, algo que reclama toda la comunidad educativa.

Así, esta semana se ha realizado una pitada y se ha leído un manifiesto en las pistas deportivas del Andreu Sempere, un acto en el que ha participado toda la comunidad educativa, y en la que se ha mostrado una pancarta en la que se hace alusión a los 19 años que se lleva esperando esta necesaria actuación.

Según se indica desde el centro, la pitada reivindicativa se repetirá en diversos días: el viernes 27 de enero, el lunes 30 y el 7 de febrero. Asimismo, avanzan que la intención es llevar a cabo más acciones para “reclamar lo que pensamos que ya toca”.

MANIFIESTO IES ANDREU SEMPERE ALCOI:

19 anys esperant la reforma

19 anys donen per a moltes coses. En aquest temps podem viure el pas de la infantesa a l’adolescència, un moment decisiu de les nostres vides a les quals potser no se li presta l’atenció que deuria. També en aquest temps descobrim parts de nosaltres que no sabíem i, si ens orienten bé, fins i tot podem fer front als grans reptes que suposa convertir-nos, a poc a poc, en adults. Descobrim l’amistat en majúscules, els primers amors i ens convertim, per fi, en persones que, amb els coneixements adquirits i les experiències viscudes, poden fer créixer la societat en què vivim.

Gairebé dues dècades són, sens dubte, temps més que suficient per a construir un futur. I, no obstant això, en el cas de l’Andreu Sempere, 19 anys no ha sigut temps suficient. Continuem esperant que se li done la importància que mereix aquest pas de la infantesa a l’adolescència del nostre alumnat que mereix un lloc digne on construir la seua “història”. Ells necessiten saber que la seua educació importa i per molt que els seus professors els ho repetim cada dia i que ens esforcem per salvar els obstacles que suposen les classes mal condicionades, les goteres, els forats en el sòl dels patis, la falta d’espai i una infinitat de despropòsits constructius, no el podran apreciar relegats a unes infraestructures que dificulten l’ensenyament de qualitat. Com creuran en el seu futur si els governs competents no creuen en el seu present? Les promeses de reforma d’aquests 19 anys han anat caient una rere l’altra i amb aquestes l’oportunitat d’apostar pels alumnes que, al llarg de generacions, han passat per aquestes instal·lacions cada dia més obsoletes. És temps més que suficient per a dotar aquest centre de la dignitat que li correspon i a la qual, professors, pares i alumnes ja no li podem posar més pedaços. Per això demanem, hui i tots els dies que seguiran fins que realment se’ns escolte, que deixen de donar excuses i que es posen a l’altura que mereixem la gent de l’Andreu Sempere.

19 anys esperant la reforma. Quants més passaran?