Ni un pas enrrere

Qui anava a dir-nos que ja entrada la segona dècada del segle XXI continuaríem preocupats pel feixisme i l’auge de l’extrema dreta a tota Europa. La xenofòbia, el totalitarisme, l’odi i la violència són el fidel refugi d’aquells que volen colpejar la nostra jove democràcia amb la seua bota inclement i que desitgen tornar als anys més obscurs de la nostra història recent.
Tot i el meu reconeixement de la dolenta situació social i econòmica que estem vivint, resulta incomprensible al meu parer com estan prenent força els nous -o no tan nous, val a dir- discursos xenòfobs entre la classe treballadora. Són cada vegada més els veïns i les veïnes dels barris obrers de les nostres ciutats que es veuen atrets per aquests totalitarismes que senyalen els immigrants com l’únic enemic.
Segur que hem escoltat aquell mantra que diu que els immigrants ens furten el treball o que es beneficien de totes les ajudes socials. Doncs, no és cert. Només un apunt: segons un estudi de la Fundació Acull, tan sols el 18% de les persones beneficiàries de les ajudes socials al conjunt de l’Estat espanyol són d’origen estranger. I ara, la pregunta: Què podem fer-hi nosaltres, davant d’aquesta situació? La resposta és clara: actuar des de distints àmbits per enfrontar a la desinformació i la desmemòria fent didàctica i també política, perquè, com deia Fuster, la política, o la fas o te la fan.
Ara voldria remarcar-hi l’aportació -invisible davant els ulls dels racistes- que realitza la població immigrant. Només cal pensar en qui es faria càrrec de molts dels nostres majors si no fos per les dones immigrants que treballen com a internes -en la major part dels casos sense cap tipus de contracte ni vacances- o en tots aquells professors -espanyols, per cert- que tornarien a l’atur si les filles i fills dels immigrants –que ja són espanyols de ple dret- no anaren a l’escola.
Crec que la meua postura és clara davant d’aquesta qüestió: cal fer tots els possibles per fer front als totalitarismes. Per concloure, només una recomanació: diuen que gos que lladra, no mossega, ara bé, tinguem cura perquè aquesta gent lladra i mossega.