Malestar de la Associació de Veïns del Partidor por la actuación policial en el desalojo de Cals Flares

Consideran que el operativo fue “desproporcionado”

Malestar de la Associació de Veïns del Partidor por la actuación policial en el desalojo de Cals Flares
Imagen de la pasada semana, con parte del efectivo policial en el desalojo. | QUIQUE REIG

La Associació de Veïns del Partidor, en un extenso comunicado remitido esta semana, ha mostrado su malestar por cómo se produjo el desalojo de Cals Flares, la pasada semana, y en particular, denuncian la actuación de la Policía Nacional durante las cuatro horas de despliegue en la zona.

Consideran que el operativo fue “desproporcionado” y “excesivamente hostil”, poniendo ejemplos como el cierre de Sant Nicolauet o Forn del Vidre a la hora de entrada escolar, como también las “malas formas” para con algunos viandantes o vecinos del barrio de avanzada edad.

Aquí puede leer el comunicado completo:

«Des de l’Associació de veïns i veïnes del Partidor volem mostrar el nostre malestar per com es va realitzar el desnonament del n° 10 del la vivenda carrer Forn del Vidre, el passat dijous 26 de setembre de 2024.

Forn del vidre és un carrer estret i de vianants on conviuen persones de diferents edats i condicions, cadascuna d’elles amb els seus quefers diaris i ordinaris. La major part d’elles sense cap relació directa amb Cals Frares més enllà d’una relació de veïnatge. A més, el carrer s’ha convertit en un pas habitual de persones que accedixen al parking de La Riba des de Sant Nicolauet, o que fan el camí invers per a arribar des del centre d’Alcoi fins a l’escoleta pública del Partidor.

Considerem que l’actuació de l’operatiu policial que va començar a les 8’15 del matí, quan el carrer sant Nicolauet va ser tallat per al trànsit de vehicles, i en el carrer Forn del vidre es va limitar el pas de les persones, va ser desproporcionat i excessivament hostil.

Aquesta actuació, en una hora on l’activitat i el moviment de les persones és habitual i necessari, no va ser ordenada ni diligent. Al contrari, va suposar un seguit de situacions contradictòries i que no atenien més que nerviosisme de les autoritats policials.

Podem posar exemples de diferents moments viscuts en les quatre hores que va durar l’operatiu: veïnes que des del carrer principal volien agafar els seus cotxes per a deixar els xiquets en l’escola i anar a treballar, és veien obligades amb males formes, a donar la volta per Sant Nicolau, Torremançanes i remuntar la Riba; al mateix temps mares que es trobaven al carreró de Forn del vidre i volien arribar a l’escoleta del carrer Sant Vicent, havien de fer el camí invers sense cap classe d’explicació. Veïns octogenaris va ser espentat dins sa casa pel simple fet d’interessar-se pel que estava passant al carrer en el qual viu des de fa més de 60 anys, i altres veïnes van ser obligades a tornar a casa si no justificaven què feien al carrer, quan en cap moment passava res que expliques per què no podien fer el que feien cada matí. La veïna més veterana del carrer va haver de mostrar el seu carnet d’identitat per poder entrar a sa casa.

En resum, els operatius policials desplaçats a Alcoi van aplicar un protocol que poc tenia a veure amb la realitat que es viu en el dia a dia del carrer.

Davant del fet inusual i extraordinari, que suposava una actuació judicial i policial d’aquest tipus, no ens consta es prenguera cap mesura des del Govern Municipal per a que l’afecció fora mínima i ordenada.

Pensem que s’hauria d’haver informat els veïns i veïnes de les molèsties que anaven a ocasionar-se, i de les limitacions que anaven a patir-se, ja que no tot el món estava assabentat de l’operatiu previst per a eixe dia.

Pensem també que podia haver-se posat en antecedents a les autoritats judicials i policials del caràcter no problemàtic en termes de convivència que hi ha al carrer Forn del vidre. I pensem que el departament de policia local, sense entrar en contradicció amb les ordres que rebien de l’autoritat judicial, podien haver actuat d’una manera més propera als seus conciutadans; així com també podrien haver informat de manera clara que Cals Frares mai havia suposat un problema per a l’ordre públic, i que no era necessari tant recel i tanta desconfiança.

No sabem si açò hagués servit d’alguna cosa però ja no importa, perquè com hem explicat al principi es tracta d’una situació inusual que probablement no es tornarà a donar.

Només en queda convidar al Govern Municipal a que reflexione sobre la tasca que desenvolupa en el barri del Partidor i sobretot des de quina mirada s’enfronten a una problemàtica específica que dura massa anys, i que no té res a veure amb l’existència d’un centre social okupat sinó en la manca d’espais públics de convivència, reals i de qualitat.»

 

Advertisements

Send this to a friend