Lego-Set. Initiation Pack. JUAN BORRELL

Com cada matí hem dispose a llegir la premsa, però fart de les notícies de la Covid-19 vaig directe als articles d’opinió. Un crida la meva atenció pel títol La izquierda del siglo XXI. Propósito, destruir España, no puc parar de llegir… l’article és com una novel·la de ciència-ficció o millor encara, com una novel·la gótica autodestructiva. Sense entrar en detalls, l’article té continguts i desqualificacions per tothom. Pel que sembla, aquesta és una dinámica molt habitual en tots els textos d’opinió d’aquest señor i del partit a qui representa.

Aquestes línies no pretenen ser un confrontament, tot el contrari, volen ser una reflexió degut a un fragment del text i la propera data del que hagués estat el I Orgull d’Alcoi: Rompiendo el sistema tradicional de la familia española imponiendo otra ideología sexual, desmantelándola con la ideología de género apoyada con subvenciones. Manipulando y comprando los medios de comunicación, potenciando la corrupción. Un atact directe al col·lectiu LGTBI+ i a tots aquells que celebrem la diversitat, la diferència… la vida. Un colp gratuït després de les paraules del señor Abascal al Congrés, les quals han estat un disparat i una total falta de respecte cap al col·lectiu que tants cops han denigrat. Cal recordar els inicis de campanya? Què som ara uns corruptes per voler defensar els nostres drets com a ciutadans?
Malgrat tots els colps, m’agradaria exposar a tots aquells que utilitzen el confrontament, la crispació i el populisme per a fer política i societat un altre model molt més constructiu i visual. Recordeu aquell joc anomenat LEGO? Qui no ha jugat amb els seus blocs de plàstic interconnectables que podien seguir un disseny o bé deixar volar la nostra imaginació? Doncs aquest será el nostre paradigma.
L’any dos mil catorze es va estrenar The Lego movie, un film on els habitants de Legoberg construeixen i deconstrueixen diàriament la ciutat, la qual es podria associar amb un desmantellament del món social, on tenim la llibertat de construir la nostra identitat maó a maó amb la facilitat d’utilitzar un Lego-Set, tal i com esmenta Halberstam. Però el problema entra a Legoberg quan Lord Business planeja encolar-ho tot amb una perfecció constant i inalterable, utilitzant la seva super cola malvada. Aquesta és la idea que ens fa retornar al fragment del text esmentat anteriorment, on “…el sistema tradicional de la familia española…” no és més que aquesta imatge de perfecció, de congelació oferida per Lord Business, un concepte molt arrelat al sentit comú heteronormatiu, on la naturalitat binària de gènere i la sexualitat són conceptes estàtics que no es poden alterar de forma individual, a causa del control social exercit per la societat.

Al igual que passa a Legoberg, i metafòricament parlant, ens caldrà trobar la nostra pièce de résistance per tal de desfer el poder de la super-cola i fer-la retrocedir per a fer visible la construcció de la nostra realitat. No parlem de victimisme, tampoc d’adoctrinament ni molt menys de corrupció.. Parlem d’educar, de donar a conèixer altres tipus de vida, de sexualitat… d’opcions. Visibilitzar i normalitzar en la societat tot allò que ha estat amagat durant molt de temps. De conviure sense por, sense jutjar si ets creient, homosexual, de dretes… com deien aquells “vive y deja vivir”.
Serem capaços de trobar la nostra pièce de résistance personal per desencolar-nos dels conceptes imposats a la nostra vida quotidiana?

CELEBREM LA DIVERSITAT… CELEBREM LA VIDA. FELIÇ ORGULL ALCOI!