L’aquapark dels gossos. REBECA SANJUAN. Candidata de Guanyar Alcoi
En llegir la proposta que el PSOE ofereix en relació als gossos, he sentit unes ganes descontrolades d’agafar el meu gos Wisconsin i anar a l’ajuntament per conversar sobre què significa tindre un gos a casa i de quines necessitats té un gos que viu a la ciutat doncs, al meu parer no és precisament anar a un aquapark. De fet preferiria un aquapark per als infants de la meua ciutat que no poden eixir ni en vacances; per al meu gos, tindria prou amb una administració amable amb ells, perquè si conviuen amb nosaltres són part de la nostra societat i es mereixen respecte i atenció.
En aquest sentit els nostres animals són agents consumidors doncs mengen, tenen salut i ens fem càrrec d’ells, necessiten higiene, van a la perruqueria, utilitzen collars, corretges i de vegades roba. Sovint necessiten cuidadors/es que contracten els seus amos o ames. Tot això es tradueix en diners, o siga que no estan a la nostra ciutat de bades. A més a més, per llei els fem el passaport i els empadronem, això també costa esforç i diners. Però ho fem per amor, i un poc per militància, doncs n’hi ha gossos com el meu que fou abandonat a un contenidor amb el cordell umbilical encara, i què fas? El deixes morir? Au, cap a casa, ja en som un més. I ho fas també per una qüestió cultural doncs l’ésser humà ha domesticat animals i a algunes, bastants, moltíssimes alcoianes i alcoians diria jo, ens agrada conviure amb ells i això ens fa més humanes, més persones i més amables.
Com anava dient, ens anuncien com un regal un aquapark amb l’excusa que la part alta del parc del Camí està en desús. Perdona? Està A-BAN-DO-NA-DA però ni de bon tros de fa quatre anys, probablement des de fa 20 anys. Però clar, és molt poc de temps per pensar com solucionar eixe problema i ara ens vénen amb regals estrella com els bancs, a vore si així guanyen punts el 26 de maig.
Però si tant els agrada eixa idea, segurament hauran pensat en l’accessibilitat per pujar allà dalt ja que, d’açò en saben molt i de més a més moltes de les persones que conviuen amb gossos són gent gran. Que ho fa per tindre companyia, ja que viuen a soles i un gos et dóna molt més que algunes persones, doncs ens estimen desinteressada i incondicionalment. Per tant, dic jo que posaran un ascensor o una escala mecànica amb llums per canviar-li el color en cada dia mundial fins que s’espatlle i li isquen males herbes per tot arreu com a totes les parts allunyades de cadascun dels parcs municipals que tenim a la ciutat. Però aquest és un altre tema que dóna per a una altra conversa.
I per què no em diguen que la ciutat és amable amb els gossos, els diré que sí, que tenim quatre parcs de gossos; què menys. Però com que no pot haver un parc a a cada carrer, què fem a la resta de ciutat? Els veïnat de l’eixample, per on passeja els animals? Una majoria gran pel carrer Cid. Per què? Doncs perquè el carrer ja olora a pipi de gos i fan les seues necessitats ràpidament i poden tornar prompte a casa. Tant costa pujar a la via o baixar al riu? No costa tant, però allà tampoc s’hi està a gust perquè cultura de tindre cura de la ciutat no n’hi ha molta. Com podem fomentar-la? Fent que les persones se senten part d’ella i responsables. Si pel contrari s’amenaça amb analitzar l’ADN de les caques, un altre punt estrella, estem aconseguint que la gent siga obedient quan la mires però irresponsable quan està a soles.
Em disculpareu però he d’anar acabant per passejar el meu gos, llavors només demane seny, sensibilitat i respecte amb la població que té un gos a casa, perquè ens ho mereixem. Potser hi ha una minoria de maleducats i desaprensius que no s’encarrega com cal del seu gos, i embruta. Però la immensa majoria som persones respectuoses, anem amb cura, ens ocupem bé dels animals, i som conscients que la ciutat és un espai de convivència; ah, i no som ximples, ni ens agrada que ens prenguen com a tals.