L’any més frustrant

Segurament enguany no sóc el més indicat per a fer un resum de l’any de l’Alcodiam. Possiblement hauria de ser el presidente del club, Andrés Hernández, que ho va dir clar i ras en aquest mateix diari i en una sola frase: “Ha sigut una cacicada de la FEP”.
Per a posar-ho en contexte Andrés es referia a la decisió de la FEP de suspendre la celebració dels play off d’ascens a OK Lliga Or.
Ara jo sí vull aportar la meua visió. No és censurable que la FEP anul·le els play offs posant a la pandemia del Covid 19 per excusa. No, això no és censurable. Lo censurable és la rapidesa en què ho va ver.
No va donar alternativa. No va deixar passar el temps per veure l’evolució de la malaltia. No va atendre a raons en dir-li que es podía celebrar al Juliol o al Setembre.
I per qué s’haguera pogut celebrar al Setembre? Molt senzill. Per què en una decisió incoherent de la FEP anul·la els play offs d’ascens “sine die” però obria la porta a jugar els Campionats d’Espanya de jugadors de base i el de Seleccions Autonòmiques.
Es a dir, l’esport base podía jugar. L’esport professional no. Com dic, incoherent.
També van argumentar que els equips no podien esperar fins juliol per a organizar la següent temporada. Però altres esports van demostrar que això no era un impediment.
La força i el poder la té qui la té. En hoquei patins, la capital és Barcelona. Evidentement.
La FEP, de forma unilateral, diu que ascendisquen els dos primers de cada grup (en principi era així i promocionaven els dos segons) i no decreta descensos.
Casualment al capdavant dels dos grups hi ha dos equips catalans: Vendrell i Mataró.
Els qui están a la part baixa de la classificació d’Ok Lliga respiren. Mai s’havia aconseguit una puntuació tan baixa quan es va suspendre la competició.
A Catalunya estan ben satisfets. Aconsegueixen una Ok Lliga Or de 16 equips on només hi ha un gallec, el Liceo.
Una lliga més barata, sense cap desplaçament. La jugada es redona. Els clubs, a excepció del Liceo que veu que ha de viatjar dos voltes més a Catalunya, no diuen esta boca és meua´.
És cert. La pandèmia ha deixat perjudicats. I a l’Alcodiam li ha tocat. Ja no podem fer res. Només seguir treballant per assolir l’objectiu. Ho ha dit clarament el club. No hi ha un altra. Estar entre els millors.
Hem de lamentar per motius profesionals les baixes de Deri Mataix i Carlos Pérez, homes fets a casa.
S’ha incorporat, després del seu periple europeu un altre home de la casa, Carlos Cantó.
Aleix Doménech està aportant de valent. I la resta del bloc segueix la mateixa línea.
Aquest any sí.