La banca guanya

Els clients no tenen la raó. Almenys en el banc. El menyspreu de la banca pels clients és insultant, sobretot, amb els majors. Els interessen els diners de les pensions però poc les persones. Per a la gent gran cada vegada és més difícil fer un tràmit amb l’oficina. Molts es veuen superats. Lluny queda ja aquella època en què coneixies el caixer i fins i tot preguntava per la família i feien regals per Nadal o per fer imposicions. La usura és màxima. Tot acaba ara en els caixers, en les banques electròniques o en un número de telèfon on et contesten amb més fred que a Sibèria. Els majors només els interessen per a tindre els diners de les seues pensions.

Als majors i a tots els clients en general, la pressió de les comissions desborda els seus comptes. Els bancs inventen serveis per a cobrar-te comissions, et cobren ja per tindre els diners. Cal preguntar-se de què serveixen estes entitats, a part d’acumular beneficis i comprar favors. El sector bancari va ser rescatat amb milions de diners públics i el comportament irresponsable dels seus dirigents no s’ha vist greument penalitzat. Continuen passejant sense càstig social ni penal. No han tornat els diners i continuen acumulant beneficis.

La banca guanya. El sector no s’ha vist perjudicat pel comportament irresponsable o corrupte durant la bombolla financera i immobiliària. Tot el contrari, s’ha recompensat amb diners dels contribuents. Ha guanyat la llei de la selva, s’ha imposat la llei del més fort. En quin moment els bancs van deixar de ser bancs? Hem passat de tindre una sucursal a cada cantó del carrer, a estar cada oficina a milers de quilòmetres de les necessitats dels clients. En la banca el client no té la raó.