Hem perdut, de moment. SANDRA OBIOL I PABLO GONZÁLEZ. Regidores de Guanyar Alcoi

Encara no tenim sentència en ferm, però ja sabem que hem perdut el recurs que vam interposar a l’Ajuntament d’Alcoi per reclamar un repartiment d’assessors entre els grups de la corporació diferent. I mentre valorem si recorrem o no la sentència, us volíem explicar quines són les raons que hi ha al darrere d’aquesta denuncia, perquè sabem que sembla una cansina baralla entre partits, però és més que això.

Hem presentat la denuncia perquè necessitem tindre un suport en la nostra feina, òbviament. Sobretot si pensem que la maquinària burocràtica d’un ajuntament està feta a propòsit per a no poder atendre res més que a expedients i tràmits, quan el nostre únic objectiu és millorar la vida dels alcoians i alcoianes. Però sobretot ho hem denunciat perquè no ens sembla just i, com estem a un país democràtic, tenim tot el dret del món a defensar allò que pensem just, tot i que sabíem, com ha passat, que podríem perdre. Us contem què ha passat:

1. Els grups municipals a Alcoi només poden tindre un total de 12 assessors en conjunt. El PSOE, com a grup de govern, decideix que se’n queda 9 i que reparteix la resta entre els grups de l’oposició. Aquesta decisió és arbitrària, no aporten cap explicació ni justifiquen la feina que fan aquests assessors que, punt important, estan pagats pels diners dels alcoians i alcoianes. I de fet, la sentència no diu res al respecte.

2. Clar, si només han deixat tres contractes d’assessors i som 6 grups més, els comptes no ixen. I el PSOE defensa, a diferència de com s’ha fet sempre (i del que defensen per a d’ells en la Diputació d’Alacant), triar repartiment per vots i no per nombre de regidors. La solució és clara: PP, Compromis i Ciudadanos tenen un assessor. I amb dos regidors ens deixen fora a nosaltres i a Podem. Però no passa res, perquè ja han pensat una solució per al seu soci preferent: al recent creat Observatori de l’Habitatge i que presideix Podem posen a treballar a una funcionària, membre de la candidatura d’aquest partit, que abans ho feia a serveis socials. I ens deixen a nosaltres fora del repartiment. Fora del repartiment d’uns diners, recordem, que vénen dels impostos de totes les alcoianes i alcoians, tot i que el nostre govern ho oblida de manera sistemàtica.

Nosaltres reclamem primer per canals interns de l’Ajuntament. No atenen les nostres queixes. I només ens queda la via judicial on, per cert, ja s’han resolt casos semblants a favor de postures com la nostra. És cert que no ha sigut així aquesta vegada. Però eixa possibilitat ja la contemplàvem. Ja som majors i hem vist massa coses en aquesta vida per a saber que tindre la raó no significa necessàriament que te la donen, almenys a la primera.

Però tot i el disgust que suposa perdre, ja us deixem clar que ho tornaríem a fer, perquè el que hi ha al darrere de tot açò és el nostre desacord a que es facen servir els recursos públics en benefici d’un partit i de les seues maniobres per acumular més poder. Perquè al capdavall d’aquesta decisió del PSOE nosaltres veiem la intenció de castigar a qui és incòmode; i nosaltres, per l’allau de desqualificacions i insults que rebem cada dia, ho hem de ser i molt per al PSOE. I així deixen a Guanyar, en una decisió que mai s’havia produït a l’Ajuntament d’Alcoi, sense recursos per a fer la seua feina de fiscalització del govern amb la intenció de dificultar aquesta feina.

I nosaltres, encara que podríem perdre, vam fer servir el dret que té qualsevol ciutadà a defensar el que pensa just a través del sistema judicial. I eixe capacitat de decidir per nosaltres mateixos, tot i que no ens isca bé, és massa valuosa com per a no fer-la servir. I ara decidirem si recorrem o no, hem de valorar bé els costos que hi suposa, com sempre ens passa als que tenim poc. El PSOE això no ha de decidir, mireu si no és injust, perquè el procés judicial el paga amb els diners de tots els alcoians i alcoianes.

En definitiva, passe el que passe estem plenament confiats en la tesi que defensa Rebecca Solnit al seu libre “Esperança dins la foscor”: no sabem quan ni com però estem convençudes que l’espurna de les coses fetes des d’un profund sentiment de justícia i democràcia acabarà encenent consciències. I no tenim cap altre objectiu que contribuir a construir un Alcoi millor, un món millor.