Estafa al poble d’Alcoi amb el consentiment de l’Ajuntament. CGT ALCOI

En breu es complirà la concessió del transport públic urbà que l’Ajuntament, amb Josep Sanus a l’alcaldia, va adjudicar en febrer de 2000 per un temps de vint anys i sis mesos. Un contracte que ha patit fins a vuit modificacions al llarg d’aquests anys i que les xifres deixen ben clar quin ha estat el resultat. Després de dos dècades de gestió de l’empresa (ara Vectalia), els viatgers han passat de 2,46 a 1,65 milions i les despeses han augmentat de 671 mil euros a 1 milió 899 mil. I això a pesar dels continus retalls en el nombre d’autobusos, línies, freqüències, quilòmetres i treballadors.
La història de TUASA està plena de despropòsits, un negoci ruïnós per a les alcoianes i alcoians i molt profitós per a l’empresa. Per això, quan ara l’Ajuntament ha de prendre una nova decisió sobre el transport públic (gestió pública o privada), pensem que es un bon moment per a fer memòria i encetar un debat públic imprescindible.
L’Administració local no té cap control real sobre el cost del servei. Prova d’això és que la única vegada que l’empresa es va sotmetre a una auditoria externa (l’any 2008) els resultats van posar de manifest que els càlculs no eren certs. Als dos anys auditats TUASA havia unflat les despeses del servei amb la finalitat de cobrar-li a l’Ajuntament un preu superior de subvenció. En concret, la diferència de càlcul entre l’auditor i l’empresa concessionària va ser de 170 mil euros al 2007 i 150 mil al 2008. Les xifres són públiques i es poden consultar al contracte signat el 18 de setembre de 2009 entre l’empresa i Jordi Sedano, en nom de l’Ajuntament. De la resta d’anys no hi ha cap comprovació efectiva de les xifres oferides per l’empresa, però tot fa suposar que l’estratègia d’augmentar de manera fictícia les despeses ha estat la mateixa.
Però avancem en el temps. El darrer acord entre l’administració i l’empresa data del 27 de març de 2015, amb Antonio Francés a l’alcaldia. Un acord que pretenia una reducció de línies i trajectes per reduir la despesa. Entre d’altres mesures, incomprensiblement, es va ampliar la vida útil dels vehicles de 10 a 12 anys i es va reduir la flota en un vehicle. I, a més, es feia referència explícita a la incorporació immediata d’un nou vehicle híbrid. Doncs bé, a pesar de la flexibilitat introduïda en la renovació de la flota, a hores d’ara 8 vehicles d’un total de 12 superen la seua vida útil, serien 10 de 12 si la vida útil fora 10 anys, com es marcava al contracte original. I això suposa, segons la pròpia memòria de l’empresa de 2018 que: “La falta de renovaciones en la flota afectan notoriamente tanto en la calidad como en la seguridad del Servicio, pudiéndose producir en caso extremo, fallos sobrevenidos en los elementos de seguridad por su desgaste y longevidad”. I hi ha més, en lloc de comprar un vehicle híbrid l’empresa va col·locar plaques solars sobre el sostre d’un convencional. Un autobús que cal comprovar si compleix amb la normativa bàsica europea (EURO V) de límits d’emissió exigits per la Comissió Europea, aprovada per el PARLAMENT EUROPEU el 22 de Maig del 2007.
Però es que el darrer contracte, el de 2015, continua sent una ganga per a Vectalia. Per començar es van suspendre per a l’exercici 2013 “les penalitzacions” per deficiències del servei. I el que és més greu es que, a més del benefici empresarial d’un 6%, TUASA s’assegura tots els guanys per l’augment de viatgers a partir de 100 mil sobre la xifra anual estimada. Com que es va fixar un número deliberadament baix de probables viatgers, a hores d’ara l’empresa s’està embutxacant bona part de la recaptació, sense que això supose una rebaixa en la subvenció de l’Ajuntament.
No són les úniques fonts d’ingressos poc ètiques que té l’empresa. L’Ajuntament va vendre a l’empresa (molt probablement per baix del seu valor de mercat) la nau des d’on opera al carrer Filà Navarros, per la que abans pagava un lloguer a l’administració. Ara és l’Ajuntament, és a dir, els contribuents qui paguem a l’empresa un lloguer per la nau que pertany al seu mateix grup empresarial de més de 52.000 euros. Unes instal·lacions en estat lamentable, amb goteres, que no compleixen les condicions higièniques i sanitàries mínimes.
Aquest és només un repàs molt per sobre de la fosca gestió del transport urbà a la ciutat, totes les dades comprovables i públiques als successius contractes signats entre l’administració i l’empresa. Hi ha molt més capítols foscos, però aquesta síntesis ens fa una idea del despropòsit que suposa deixar un servei bàsic en mans d’una empresa per a que faça negoci amb els diners de totes i tots. La quantitat de diners malbarats que podrien haver repercutits en altres necessitats. Per això, a les portes de la finalització d’aquesta ruïnosa concessió, és hora que conegam tota la veritat. I, sobre tot, que no es tornen a repetir els mateixos errors. L’Ajuntament té recursos per gestionar directament el servei, sols cal la voluntat de portar-ho endavant.