És l’hora del canvi educatiu. ISABEL BERNABEU PÉREZ. Mestra CEIP Sant Vicent
«La tecnología por sí misma no es transformadora. Es la escuela, la pedagogía, la que es transformativa.” Tanya Byron.
La tecnologia ha estat molt bé com a solució de xoc a la pandèmia del covid-19, la més viable en aquests moments malgrat no ser la millor. Han hagut aspectes complicats de resoldre i problemes que ja existien abans que no van a trobar resposta ara. I tot i que, ens hem vist sobrecarregats mestres, alumnat i famílies he de reconèixer que la tecnologia, ens ha permès ampliar nous horitzons.
Durant el temps de confinament els xiquets i xiquetes han trobat a faltar els seus companys i companyes, els seus amics i amigues. És cert que estaven molt contents de tenir a les seves famílies a temps complet, però també és cert, que han acabat una miqueta saturats de tanta tasca per mitjà de les pantalles (famílies i mestres inclosos).
Fa temps que venim dient fa falta un canvi. Que els continguts es repeteixen any rere any. Que els mestres deuen ser guies i acompanyants. Parlem molt en repensar l’escola però mai ho fem
Ara de sobte ens ha passat el que diu Mario Benedetti «Cuando creíamos que teníamos todas las respuestas de pronto cambiaron todas las preguntas».
Davant d’això cal passar a l’acció. És l’hora del canvi Un canvi en el que puga’m ajudar l’alumnat a ser capaç de construir els seus coneixements. Un alumnat que aprenga a ser reflexiu i a prendre decisions amb autonomia. Cal avançar cap una nova bastida educativa, una nova estructura més robusta, moderna i sobretot flexible i diversa, inclusiva.
Cal un plantejament sistèmic per eliminar desigualtats educatives i socials. És l’hora de consolidar la importància de la col·lectivitat, del grup i centrar-se que el futur està en la força del col·lectiu, en el bon fer del grup, en la ètica i a la moral que es durà a una societat més justa i igualitària. Una justícia que té ha veure amb l’equitat i la diversitat.
Cal crear lligams de col·laboració i emocionals, forts i positius, perquè cada un del nostre alumnat, sense importar la seva edat, es senta capaç d’aportar coneixement al seu grup i aprendre d’aquest.
El temps a l’escola no l’hem d’entendre com un espai sinó com un camí, un recorregut de creixement integral. Hem de deixar enrere els departaments d’assignatures horaris i temps. Escoltar, tenir en compte els interessos de l’alumnat i que els motiva. Ensenyar-los a fer preguntes intel·ligent i que desperten l’interès per aprendre. Guiar-los cap la investigació, el descobriment, la interpretació i la creació. A ser responsables de si mateix i de la resta dels companys i companyes, doncs tots formen part d’un grup, d’un equip.
És precisament en moment com aquests, quan més falta fa que les administracions siguen sensibles amb l’objectiu de dotar-nos de recursos, recolzament i confiança. Crear noves oportunitats d’aprenentatge, amb nous espais, per a l’alumnat professorat i famílies Implementar espais d’acompanyament lúdic on els xiquets i xiquetes puguin, en moments en que la conciliació familiar és molt complicada, continuar el seu creixement integral. Facilitar horaris flexibles a les famílies des de les empreses perquè no per fer més hores es rendeix més.
Hem de començar de nou amb força i il·lusió. Fent-se costat. És l’hora del canvi.
«Y entonces un día todo comienza de nuevo… y la sonrisa vuelve a ser la dueña de tu vida” Pablo Neruda.