El partit de tots
Es compleixen aquests dies deu anys d’un dels episodis més negres de la història de l’Esportiu. Deu anys de la famosa relliscada de Fernando Martín que va deixar a l’Alcoià sense l’ascens a Segona Divisió. Ha plogut bastant des de llavors i som molts els que tenim molt fresca la imatge d’aquella jugada i la posterior sensació de buit que es va quedar en els nostres cossos. Aquests dies han sigut bastants les referències que hem escoltat i llegit sobre Bordalás com l’arquitecte del ‘EuroGeta’ i era inevitable no tornar a recordar aquell fatídic 24 de maig de 2009.
Una decepció que va quedar enterrada amb l’ascens de Lugo dos anys després. Fa dues temporades, de nou el Cartagena es va creuar en el camí de l’Esportiu i de nou la ferida va tornar a obrir-se amb aquella victòria en el Collao que baixava als blanc-i-blaus, llavors dirigits per Seligrat, de continuar lluitant per l’ascens després d’aquell subcampionat de lliga que tan bon sabor de boca va deixar en els afeccionats.
El Collao tornarà a ser testimoni aquest diumenge d’un d’aqueixos partits que quedaran marcats en la història del club. L’única cosa que ocorre en aquesta ocasió és que, a diferència d’aqueixes dues eliminatòries amb el Cartagena com a rival, l’Esportiu no estarà barallant per una cosa il·lusionant com és jugar en Segona Divisió, sinó per no caure al pou de la Tercera, que és una cosa molt diferent, perquè no solament està en joc el prestigi de l’entitat sinó fins i tot el futur i la supervivència del club. Les hererotecas estan ací i ho demostren. Res més cal rescatar aquelles imatges de jugadors denunciant que no cobraven i les urnes que es van col·locar en els accessos al Collao per a recaptar diners per a pagar a la plantilla. El diumenge tots hem de deixar a un costat el nostre orgull i aconseguir que el malson en la qual s’ha convertit aquesta temporada es quede simplement en un mal somni i no ocórrega alguna cosa que després hàgem d’acabar lamentant durant molt de temps.
El 1-0 d’ahir va ser una decepció, veient el partit s’esperava una altra imatge de l’equip, però és el que hi ha, agrade més o menys, perquè ara sí l’Alcoià està en una situació límit, sense volta arrere. La victòria amb la qual ve el Cèltica B al Collao és perfectament remontable. És un resultat perillós però salvable, això sí es necessitarà de la millor versió d’aquest equip i de cadascun dels quals el diumenge puge al Collao. Aquest partit no solament és una qüestió dels jugadors, és cosa de tots.