El Modernisme també pot ser violeta. ELISA GUILLEM. Regidora de Compromís a l’Ajuntament d’Alcoi

Avuí 20 de setembre se celebra la nit violeta, la nit en què els pobles criden conjuntament contra la violència masclista, contra la infravaloració, contra la discriminació, contra la invisibilitat, però sobretot per nosaltres, per les nostres vides i la de les nostres companyes. Hauria sigut preciós veure un poble unit sota el violeta per demostrar el compromís amb l’igualtat. Sols ens queda esperar que, després la gran despesa en llums de colors a ponts i fonts, al menys esta nit es tinten de violeta.

Aquesta setmana d’actes, de festes, de reunions, d’exposicions i de salutacions excessives pel carrer, està marcada pel Modernisme. És la setmana del Modernisme i Alcoi disfruta del record de temps passats, exaltant la glòria d’una burgesia que hem divinitzat i que, pocs han volgut revisar amb mirada critica, tot i que ben cert és que l’explosió econòmica, social i artística va ser indiscutible, encara no hem parlat de les enormes despeses culturals, socials i personals que aquesta edat daurada va suposar per a molts europeus, i en concret per a molts alcoians, sense tindre en compte algunes tímides excepcions.

Dins dels oblidats estem les dones, aquelles sense dret, aquelles que valien menys, les que no tenien paraula, ni dret ni valor (però sí preu). Cert és que la primera Fira Modernista alcoiana va estar basada en els moviments de les sufragistes, però massa d’hora ho hem oblidat, l’essència d’aquelles formidables dones ha quedat diluïda sota el parany de les pameles, les corbates, els barrets de copa i els gipons.

No era incompatible celebrar ambdues coses. De fet recorde que els primers moviments feministes es remonten a finals del S.XIX i principis del S.XX. De fet hauria sigut una autèntica manifestació festiva i lúdica amb tocs reivindicatius, i sobretot justos.
Més de 250 poblacions de tot l’Estat s’han adherit a la Nit Violeta, i nosaltres no. Alcoi s’ha posat de costat i ha deixat passar els problemes de refiló, mentre s’empapa del llençol oníric dels temps passats del Modernisme i les pel·lis. Gaudim dels somni burgés que no ens deixa veure la realitat i ens quedem al marge.
Una vegada més Alcoi queda endarrerit, quedem a la cua del que realment importa, ens mirem un melic perfumat de pàtxuli i veiem la vida passar.

Avuí el Modernisme hagués pogut ser violeta!!