De nou el foc

E stos darrers dies hem tornat a escoltar un soroll sobre el cel d’Alcoi que tots els anys ens provoca un esglai, al tractar-se d’un senyal quasi inequívoc de que alguna cosa no va bé a les nostres amades muntanyes.

I és que any rere any, en algun moment més o menys llunyà de l’estiu ens toca escoltar el soroll que fan els helicòpters que han de sufocar algún foc de tamany més o menys considerable a les nostres muntanyes.

Muntanyes i paratges propers a la nostra ciutat amb un immens valor paisatgístic i ecològic que any rere any reben la visita del foc, unes vegades per l’acció de la pròpia natura i d’altres, la majoria d’elles, per l’acció de l’home, bé per negligències o bé de manera intencionada.

I és cert també que en eixe moment es destinen tots els mitjans disponibles, tant humans com materials a una lluita que, finalment quan l’incendi s’apaga ens deixa unes pèrdues molt grans, tant per les infraestructures que puguen cremar-se com per la riquesa vegetal i animal que es perd de manera irremediable, quan no per les possibles pèrdues de vides humanes, que de tant en tant també es produeixen. I dic açò perquè apagar un incendi del tamany que siga, costa una quantitat molt considerable de diners i unes pèrdues impagables, que lògicament es podrien disminuir si hi hagués una política clara de prevenció. Quan arriba la temporada d’estiu es contracten una gran quantitat de persones que durant tota la temporada es dedicaran a previndre els incendis i si es dona el cas a treballar per a la seua extinció. I es gasten moltíssims diners en eixes tasques d’extinció. Una hora de vol d’un helicòpter o d’un avió d’extinció valen una quantitat molt gran de diners, que paguem entre tots els ciutadans, com no pot ser d’altra manera.

Però i durant la resta de l’any, que és el que passa? Doncs que no es dedica el mateix capital humà per a les tasques de prevenció, incloent la neteja dels boscos i el clarejament de les zones boscoses per a evitar que els incendis siguen molt virulents i per tant, molt difícils d’apagar.

Tornem al mateix que he comentat en altres articles, quan la gent passeja i camina per la muntanya o pels camins dels paratges propers a la nostra ciutat se n’adona de la gran quantitat de matèria inflammable que hi ha, ja solament a les vores dels camins, arbres trencats per les inclemències del temps a l’hivern, que queden ahí i que s’assequen convertint-se en un combustible perfecte per a iniciar o per a propagar un incendi. Gran quantitat de sotabosc que faria una funció semblant quan al arribar l’estiu es marceix i queda com a combustible per a la propagació ràpida dels incendis. I és de veres també que als darrers anys s’han anat fent tasques de prevenció als vorals de les carreteres, deixant un espai de seguretat per a que s’aminore el risc de que algun imprudent tire una punta de cigarret i comence un foc de manera ràpida.
Qué passaria si durant tot l’any es comptara amb els mateixos brigadistes que tenim durant l’estiu i que fan una meravellosa tasca durant eixe temps? Doncs que el bosc estaria net, com ho estava abans, en èpoques que ara ens semblen massa llunyanes, quan els pastors i els maseros s’encarregaven de netejar el bosc i a més de que eixes persones tindrien un lloc de feina durant dotze mesos, en la qual cosa estariem promoguent uns llocs de treball estables que els permetrien viure de manera continuada i sobretot tindre una especialització en les tasques forestals que, al final ens vindria bé a tots i a més el bosc estaria més net i el risc d’incendis a les èpoques de calor seria menor. No vol dir que s’acabaria en els incendis, ja que això és quasi impossible per la pròpia naturalesa de la nostra massa forestal i la nostra climatologia però sí que es podria, evidentment, reduir la probabilitat de patir-ne i sobretot de reduir el tamany i la virulència dels mateixos.

Si veiem els salaris que cobra el personal que s’encarrega de l’extinció dels incendis forestals, que en el cas d’un especialista era de 1.251,24 euros al mes en 2015 i en el d’un capatàs de 1.339,58 euros per mes, en brut i el preu d’actuació dels mitjans aeris que, segons algun informe de l’any 2016 costaven entre 4.000 i 6.000 euros per hora segons es tracte d’helicòpters o d’avions, vorem que és molt millor prevenir durant tot l’any que tindre que pagar eixes quantitats per hores. No sols ja pel cost en diners, si no sobretot pels avantatges que podem tindre a nivell social i laboral i també a nivell mediambiental, tenint en compte que es podrien disminuir de manera dràstica els costos mediambientals. Evidentment s’ha de comptar amb totes les eines necessàries per lluitar contra el foc, però al igual que el cas de la nostra salut el millor és la prevenció.

I que fer amb tota eixa massa forestal que es puga arreplegar a les nostres muntanyes, fixant-se en que som un poble que tenim una gran part del nostre territori enclavat dins de dos parcs naturals, en la qual cosa tenim molta riquesa forestal? Una de les qüestions que als darrers anys s’està impulsant en alguns llocs, tant de la nostra geografia més propera com des d’altres llocs més llunyans és l’aprofitament d’esta matèria per a fer-la servir com a combustible capaç de generar energia i escalfar, per exemple, instal·lacions municipals o grups de vivendes. Açò que es coneix com a xarxa de calefacció centralitzada o “district heating” podria aportar diferents beneficis a la població, tals com estalvi energètic, creació de llocs de treball, manteniment dels boscos i lògicament, millora a la prevenció d’incendis. D’esta manera podriem aconseguir, a partir de la prevenció beneficis energètics, mediambientals, econòmics i socials que ens podrien anar molt bé a tots els que vivim en esta ciutat.