Crida

Avui 9 d’octubre vull fer, des d’Alcoi, una crida pel País Valencià. Perquè, com deia el poeta Miquel Martí i Pol, tot està per fer i tot és possible. Sempre i quan, és clar, fem que siga possible.

Cert és que pot resultar complicat definir clarament què som com a país. Durant dècades hem ocupat el 9 d’octubre per a debatre sobre aquestes definicions. I encara que semble que no hem arribat a un acord al respecte fent eixe camí, entre mot i mot, posant els nostres cossos i cervells per a dibuixar el lloc on volem viure hem aconseguit teixir una xarxa sòlida de relacions on ens reconeixem com a membres d’una mateixa comunitat. Individus vinculats per un fil invisible, però constatable, que genera la confiança de saber que si cal, hi estem. I així hem construït el País Valencià.

Més enllà dels nostres governs, molts anys a la contra, molts altres anys desganats, les valencianes i valencians hem sabut, posant les nostres mans i la nostra saviesa, conservar i embellir la nostra llengua i les nostres tradicions. Hem sabut també esbossar un horitzó cap al que caminar per fer un país que respecte la nostra diversitat, que responga a les nostres necessitats enfortint els nostres serveis públics i amb aquests, els nostres drets socials.

Però encara no hem arribat. Encara ens resta molt de camí per fer. Som un territori devastat per un urbanisme depredador, desvertebrat per les nostres deficients infraestructures, amb uns serveis públics maltractats que fan el que poden per respondre a les urgències sense poder centrar-se en allò important. Som un territori amb elevadíssimes quotes de precarietat laboral i vital, amb índexs insuportables de pobresa. On la pandèmia ha fet encara més intensa la sensació de que simplement viure genera dolor. Un territori que sobreviu gràcies als vincles de confiança teixits entre nosaltres, a les lluites compartides sense importar si les guanyàrem o les perdérem.

Per això, avui 9 d’octubre, vull des d’Alcoi demanar-vos que hi tornem. Que baixem als carrers. Que tornem a fer sonar els tabals i les dolçaines. Que tornem a engalanar els nostres carrers, a esmorzar i passejar junts. Que prenguem la iniciativa d’aquesta festa. Que deixem clar als que ens governen, als que van a la contra i als que la desgana no els fa anar a favor, que hi ha un poble ací baix que reclama atenció. Que hi ha un poble que ha fet i farà el que ells no fan: convertir aquest territori en un país.

Avui 9 d’octubre, diada del País Valencià, faig una crida perquè fem possible ser un país i fer escoltar les nostres veus.

Visca el País Valencià!

SANDRA OBIOL. Portaveu de Guanyar Alcoi a l’Ajuntament d’Alcoi