Alejandro Soler, il·limitat i inimitable
Corria el mes de maig de 1964 quan un jove de 18 anys de nom Alejandro Soler exposava en la Casa de la Cultura d’Alcoi. La crítica ho va saludar amb un benèvol qualificatiu cap a la seua obra la qual definia com a noves expressions plàstiques i si bé avançava la seua valentia, també se li criticava per la isotònica lobreguez desazonante, de les obres exposades emparentant el seu treball amb la pintura de Gutiérrez Solana.
A partir dels anys 70, Alejandro va seguir presentant-se als Salons de Tardor, les Biennals d’Art d’Alcoi i recollint premis i distincions, exposant en espais com la Llibrería Llorens, Centre Cultural…. i a partir de llavors, les intervencions expositives es van fer contínues.
Primerencament va ser quan aquest jove creador, format a Alcoi i a Barcelona, es va adonar de la lluita que deuria entaular per a compaginar l’Art amb la subsistència diària i que per a aconseguir-ho, hauria de jugar a tots els pals de la baralla de les Arts i dels Oficis artístics.
Doncs bé, quasi 50 anys ha transcorregut des d’aquesta primera crítica i avui assistim al reconeixement del treball efectuat per el versàtil artista alcoià. Alejandro Soler, que és homenatjat en una retrospectiva de la seua obra a la Llotja de Sant Jordi d’Alcoi.
Soler ho va donar tot en els amplis paratges de les Belles Arts i Arts Aplicades, va ser escenògraf creador d’espais visuals, pintor, dissenyador, decorador, ambientador, cartellista betlemista… etc. Per açò, aquesta exposició ha requerit la unió de múltiples fortaleses d’especialistes coneixedors de la seua obra més popular i escenografica, alliberant en gran part a la Càtedra d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant de la seua organització. En efecte, una àmplia gamma de materials inèdits de l’artista han sigut rescatats per una pléyade àmplia de professionals de les arts escèniques i visuals i per la filà Navarros que enguany ostenta la Capitania Cristiana en les festes de Sant Jordi.
Soler injectava potents intervencions personals per a transformar la realitat des de múltiples facetes, seguint la tradició Arts and Crafts de art total, tan anglosaxona.
Alejandro va triar realitzar alguns projectes per a prosseguir el dia a dia. En una entrevista respecte a la remodelació del Tirisiti comentaba:
He hagut de fer tot açò per qüestions econòmiques, i ho preferisc abans que pintar comercial… però ho he agafat amb un afecte tremend. (CIUTAT 11 desembre 1973 pàg. 9)
L’exhibició de la Llotja, aconsegueix mostrar quasi totes les disciplines en les quals ha deixat la seua empremta innovadora l’artista. I diem quasi totes perquè trobem a faltar la creació pictòrica personal, a part d’encàrrecs i escenografies.
Trobem a faltar a l’artista íntim, els seus dibuixos i les pintures que omplien les seues exposicions i el seu estudi i que estan escassament representades en poc més de dos panells a l’entrada de la Llotja, cedint tot l’espai restant a les arts aplicades, els seus dissenys festers, al teatre, als panells explicatius i al setè art, el cinema.
En l’exposició trobarem la cartelística per al cinema i el teatre, els seus dissenys per a vestits de moros i cristians en els quals intentava minimitzar els anacronismes, l’attrezzo per a pel·lícules com a Héctor protagonitzada pel seu amic Ovidi Monllor i tot açò, amb panells explicatius, el cartell anunciador de Festes, del 9 d’octubre…etc. I, com no, el Belén del Tirisiti que va dissenyar i va renovar.
Alejandro Soler, estèticament, va ser un home del seu temps, el seu estil és inconfusible, un personatge de la generació d’artistes de la postguerra, contemporani de Rafael Lloréns Ferri, Carmen Serrano, Antoni Miró, Eduard, Manolo Solbes Arjona, Roc Candela i Sento Masiá entre altres artistes assidus a la desapareguda Tasca Vasca.
DOMINAVA ELS ELEMENTS
Va ser un mestre que dominava els elements plàstics festius iconogràfics que tant importen en la vida quotidiana i en la formació, complicitat i persistència de la sensibilitat col·lectiva de la ciutat.
La seua intervenció en la consolidació del sentiment de pertinença dels alcoians a la ciutat és indubtable. Ací estan ,com diria Romà de la Calle, la estètica aplicada a referents identitaris tan alcoians com a L’Escenari, el teatre de la companyia La Cazuela, els films d’Ovidi, la cavalcada dels Reis Mags, Les Festes de Moros i Cristians ,el Betlem del Tirisiti…etc.
La seua intervenció sobre la realitat social durant els 50 anys d’existència creativa, conforma aquesta exposició antològica que serveix d’homenatge a aquest polifacètic i inoblidable creador mort fa cinc anys.
Ovidi Montllor deia de l’artista: Alejandro sempre ha portat i porta a dins seu, l’artista i la humiltat orgullosa dels grans.
I concloem amb aquestes paraules de José Vicente Jornet, capità enguany de la Filà Navarros que diu d’aquesta exposició: hem tardat dos anys i ha costat molt, done les gràcies a totes les persones que han pogut fer-la posible.
TEXT: José Luis Antequera. Associació Valenciana de Crítics d’Art
