Alcoi i Antoni Miró
Si dic que Antoni Miró va nàixer a Alcoi el 1944 no estic fent cap gran aportació pels qui em llegiu. Això és, per tant, una obvietat que puc completar amb l’afirmació que es tracta de l’artista viu de trajectòria més intensa i extensa que tenim entre nosaltres. El Ple de l’Ajuntament d’Alcoi va aprovar recentment, amb 19 vots a favor i 6 en contra, la concessió de les distincions de Medalla d’Or i Fill Predilecte de la Ciutat d’Alcoi. La iniciativa ha comptat amb més de 500 adhesions de particulars i de col·lectius, entre les quals està la de la Xarxa Vives, una institució que representa 22 universitats que compartim una mateixa cultura a Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Catalunya Nord i l’Alguer.
Ara fa sis anys la Xarxa Vives atorgava a Miró la seua Medalla d’Or. Allà recordàvem les paraules d’Ovidi Montllor que deia: “De Toni Miró recorde que és tímid, afectiu, artista, solidari, alcoià, tossut, retossut, formiga, cavall pur, gat oriental, envejat, castigat, generós i estimat”. Una definició peculiar per intentar definir un dels alcoians més il·lustres que hem tingut en l’època contemporània. Perquè Antoni Miró és més que un pintor; estem davant d’un promotor cultural de primera magnitud que ha sabut potenciar i promoure els joves artistes que trobava en el seu camí, com també sumar-se a tota iniciativa progressista que servira per potenciar la cultura o denunciar la falta de justícia social.
No és hora de parlar dels seus aspectes personals o ideològics, sinó de reconéixer el que ha aportat a la nostra ciutat. Alcoi està en deute amb ell, per tot el que ha fet per recordar que la nostra societat continua viva i amb constant activitat econòmica i artística. La rebel·lió de Miró ha estat feta d’imatges, perquè la seua obra té una entitat pròpia, quasi una existència humana, que ens recorda que queda molt de camí per fer i que, com apuntava Joan Fuster, “quan el pintor pinta, el món creix”. El reconeixement que rep Miró l’han rebut altres alcoianes i alcoians. Si en aquell moment s’ha valorat la seua trajectòria professional, en aquesta ocasió, no hem de fer el contrari. Som conscients de la sort que tenim de comptar entre nosaltres amb un artista tan reconegut a nivell nacional i internacional que té obres exposades en més de 100 països? Aquest treballador de l’art és el representant de l’última generació dels nostres intel·lectuals que, al costat de l’esmentat Montllor o la Isabel-Clara Simó, han sabut fer-nos entendre que podem continuar vivint amb orgull la condició de ser alcoianes i alcoians. Va per tu, Toni!
CARLES CORTÉS. Escriptor i catedràtic de literatura contemporània