Afluixar la soga
Discrepe d’allò de que tenim els governants que ens mereixem. Com sempre, generalitzar és erroni, i reduir una ciutat sencera a un cos únic i uniforme per contraposar-lo a un alcalde o un equip governant no deixa de ser una simplificació absurda, útil per estalviar anàlisis més profundes. “Tenim el que ens mereixem”, i au, fora. S’ha acabat la discussió.
Doncs no. Perdonen que els diga, però alguns dels comportaments i vicis dels governants, no ens els mereixem. Crec sincerament que els alcoians, amb els nostres defectes, som dignes d’un tracte millor que el de ser simples observadors muts durant tres anys, per a que després se’ns tracte com a reines durant l’any anterior a la cita amb les urnes.
El que vostès estan veient ara a alguns carrers, als parcs i, sobretot, als mitjans de comunicació, no és res comparat amb el que està a punt de vindre. Les empreses que s’han emportat un bon pessiguet gràcies a la gestió del nostre govern preparen ja grans campanyes per als propers mesos; si els fastos folklòrics que han reduït el Centre històric a una mena de sambòdrom ja els havien semblat sumptuosos i opulents, preparem-nos per al que ens caurà a sobre en la recta final electoral; si la foto de la presentació d’un carret d’agranador com si fóra el gran prodigi de l’enginyeria aeroespacial els ha semblat de riure, esperen a presenciar solemnes aparicions de parafernàlia futurista com ara un semàfor, una paperera, un albelló o, atenció, rodones per al trànsit.
El control dels temps al llarg de la legislatura ha estat excel·lent per part de Toni Francés, això és innegable: s’ha anat avançant, molt a poc a poc, en alguns temes d’importància per a que la ciutat no caiga a trossos: que Entença siga un carrer propi de l’hemisferi nord, que els parcs devastats per una tempesta tornen a ser parcs i no solars, o fins i tot que la neteja dels carrers i la recollida de brossa complisca amb els mínims exigits per l’Organització Mundial de la Salut. Ah, i també hem avançat ja en la Smart City, que porta sis anys en marxa i ningú sap què és. Però s’ha anat avançant, molt poc a poc, per a que tot estiga enllestit de cara a les eleccions.
És una pràctica de tota la vida en política, sí, i d’aquelles coses que al final ho fan tots, sí. Efectivament, és d’aquelles coses que fan que massa gent deteste la política, que provoquen el desafecte de la ciutadania cap als assumptes públics i, en definitiva, que fan que la gent deixe de sentir-se identificada amb la gestió d’aquest espai compartit que anomenem ciutat, i per tant es desentenga de la seua cura, d’implicar-se en fer-la millor i de sentir allò públic com a propi. I pagant, clar.
Perquè no ens agrada que durant tres anys se’ns maltracte per a l’últim any rebre carícies. Ens afluixen la soga que hem tingut al coll i encara haurem de donar gràcies a qui l’estrenyia.
No, no ens ho mereixem.