Tirisiti de Pasqua
S’obri l’Escenari d’escenaris
aquell indret dels vuitanta, ovidians.
L’espectacle comença,
la pintura és la llum rere el teló
del que es desprèn una fumera intensa
com si vinguera del mateix agüelo cubà.
Els personatges es barregen les pel·lícules
fent un ESPERPENT de tipografia en actes:
La portentosa vida d’Héctor,
Rodatge del pare Vicent,
i un últim al son de les màscares.
El públic completa la baralla de cartes,
a un costat *el capità cristià dels realistes
a l’altre, *el dels sarrains almogàvers
i Sant Jordiet al fons del cartell “Ciutat”.
I per fi arriba el comiat que no és com a tal
perquè brolla el bon humor de l’esperança
i el ratolí famolenc es menja per fi el gat.
Els plors són ara els somriures de Minettis
i els vertaders primats som nosaltres
devorats tots pels Titelles-Minotaures,
els grans mandataris caníbals de la Barbàrie.
(Amb motiu de la inauguració de l’exposició “La imaginació desbocada” d’Alejandro Soler. Llotja de Sant Jordi, 05.04.2018)