Un patrimoni en perill: la llengua perd força
Disminueix l’ús del valencià entre els joves
El valencià, llengua pròpia i patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana, s’enfronta a una situació preocupant, especialment entre la població jove, on el seu ús continua disminuint a un ritme alarmant. Segons les últimes dades proporcionades el 2023 per la Conselleria d’Educació i Cultura, l’indicador d’usos personals del valencià es troba en un 56,7 sobre 100 persones, evidenciant la necessitat d’incentivar polítiques valentes per revitalitzar la llengua.
Tot i que es detecta un lleuger augment en l’ús del valencià a casa, aquest increment és insuficient per contrarestar la caiguda generalitzada, especialment entre els joves, on el seu ús ha passat del 28,1% al 26,7% en l’últim any. Aquesta dada resulta especialment preocupant, ja que posa de manifest que la transmissió intergeneracional de la llengua està en perill.
Aquesta realitat es veu reflectida en les paraules d’una mare que, tot i parlar valencià, admet que a casa amb els seus fills fa servir el castellà perquè estan “acostumats a fer-ho així”. Un cas similar es dona amb un xiquet que parla valencià amb la mare, però contesta en castellà al pare, responent sempre en la llengua en la qual se li parla. Aquestes situacions són exemples del desafiament al qual s’enfronta el valencià en l’àmbit familiar.
La situació a les llars reflecteix aquesta realitat: només un 32,1% de la població parla habitualment valencià a casa, enfront d’un 56,6% que ho fa exclusivament en castellà. Això, malgrat l’augment de l’ús del valencià a casa, demostra que encara queda un llarg camí per recórrer.
D’altra banda, hi ha també casos en què, encara que els pares parlen valencià amb els fills, aquests responen sempre en castellà, una situació que posa de manifest la influència creixent del castellà entre les noves generacions. “Nosaltres parlem valencià amb el xiquet, però ell sempre ens contesta en castellà”, comenta una altra parella, evidenciant la resistència dels més joves a utilitzar la llengua materna.
Un altre aspecte que cal destacar és la percepció de la població cap al futur de la llengua. Mentre un 38,9% de les persones pensa que s’hauria d’usar més el valencià, un preocupant 12% creu que s’hauria d’usar menys. Aquestes dades posen de manifest que, tot i l’augment del valencià en alguns àmbits, és necessari un esforç conjunt per a garantir que la llengua no només es mantinga, sinó que es revitalitze.
El baròmetre indica que, encara que l’augment de l’ús del valencià és generalitzat a tots els àmbits, aquest no és suficient per a revertir la tendència a la baixa entre els adolescents. És evident que es necessiten polítiques més valentes i eficaces per assegurar que el valencià continue sent una llengua viva i present en tots els àmbits de la societat.
Aquestes tendències també es reflecteixen en els hàbits lingüístics de la joventut. Tres xiques que parlen valencià a casa reconeixen que entre elles parlen en castellà “perquè des de xicotetes s’han acostumat a fer-ho així”. Una altra família descriu una situació similar: mentre la mare parla als fills en valencià, el pare ho fa en castellà, i el xiquet sempre respon en castellà, independentment de la llengua en la qual se li parla.
També és freqüent trobar grups d’amigues, on, encara que dues d’elles parlen valencià en l’entorn familiar i una no, acaben utilitzant el castellà entre elles. Tanmateix, aquestes mateixes amigues afirmen que, quan estan amb altres amics que també entenen i parlen valencià, utilitzen aquesta llengua de manera habitual.
Però no a tots els grups d’adolescents predomina el castellà. Uns joves afirmen parlar la llengua valenciana des que eren xicotets i aquest és l’idioma que fan servir al seu entorn personal, professional i públic.
La lluita continua
La ciutadana ha de continuar fent força perquè les xifres no caiguen i utilitzar l’idioma a tots els àmbits. És per això que el Gabinet de Valencià de l’Ajuntament d’Alcoi organitzarà per primera vegada els Tallers de Sostenibilitat Lingüística per als professors d’educació primària. Aquests tallers busquen revitalitzar la llengua i que els xiquets aprenguen el valor i la riquesa del principal llegat cultural de la Comunitat Valenciana.
La iniciativa s’ha iniciat amb una xarrada, impartida per Ferran Suay, creador dels Tallers per la Llengua, on els docents han conegut les implicacions psicològiques i socials que afecten el desenvolupament cognitiu de l’alumnat.
En aquest context, resulta essencial que les autoritats i la societat en general prenguen consciència de la importància de preservar el valencià. No es pot permetre que una llengua amb tants segles d’història es perda entre les noves generacions. Cal apostar per una educació que valore i fomente l’ús del valencià, així com per iniciatives que promoguen la seua utilització en tots els àmbits, des del món laboral fins a les xarxes socials.
La situació del valencià és crítica, però encara hi ha esperança. Si tots els actors implicats, des de les institucions fins a la ciutadania, prenen mesures decidides per impulsar l’ús de la llengua, el valencià pot continuar sent un element fonamental de la identitat valenciana durant molts anys més.